Una sortida amb unes excel·lents vistes tant de la zona de l’Obac com de la Mola, Montserrat i els Pirineus. No és recomanable per persones amb vertigen. Comencem l’excursió deixant el cotxe a l’aparcament de davant de la Barata, agafem la carretera en direcció a Mura i de seguida trobem un camí ampla que surt a mà esquerra.

castellsapera

L’agafem i el seguim un bon tros fins que trobem a mà esquerra un trencall ben marcat que s’enfila bosc amunt. Aquest camí és un antic camí ral que en portarà desprès d’una estona de pujada a una carena amb una bona vista del nostre objectiu, Castellsapera.

collet estret

Seguim la carena que puja i arribem al Collet Estret. Aquí ens trobem unes indicacions del parc que ens postren la direcció cap a Castellsapera i les seguim en direcció a mà dreta. El camí puja una mica més fins arribar a dalt d’un coll en el que veurem una Excel·lent vista de Montserrat. Llavors el camí girà cap a la dreta i l’hem de seguir una estona anant en compte de trobar un camí que puja a mà dreta en direcció cap a les roques de Castellsapera. Agafem aquest camí que puja molt recte i ens porta just fins a sota de la primera gran roca.

castellsapera

Com que és impossible seguir tot recte el camí voreja la roca per la dreta i ressegueix Castellsapera, de manera que ara aquest ens queda a mà esquerra. El camí passa per dins d’un bosquet i per zones de roca i de cop cal vigilar de trobar un trencall a mà esquerra que puja de sobte en direcció a les roques. El seguim i aquest ens portarà a l’inici d’una canal amb un fort pendent i algunes arrels que esdevenen bàsiques per poder pujar-hi.

canal

La canal ens porta just a dalt de les roques i veure que val la pena l’esforç de la grimpada ja que la vista és espectacular. Desprès d’una passejada pel cim i d’aprofitar per esmorzar-hi tornem a baixar per la canal anant en compte de no relliscar.

mata i montcau

Un cop al trencall que abans em agafat per pujar seguim el camí de l’esquerra de manera que seguim vorejant Castellsapera. El camí esta ben fressat i hi ha un moment que travessa per sota una gran roca caiguda de la paret que ens queda a mà esquerra. Poc desprès surt a una clariana i desprès de pujar un petit rocam ens porta al camí principal que és el mateix que havíem deixat quan veníem del collet estret. Aquest camí al cap de poques passes ens porta al coll de Tres Creus. Ara cal que baixem per la pista avall fins que trobem que la pista ens dona l’opció de seguir cap a la dreta o cap a l’esquerra. Agafem l’opció de l’esquerra i la seguim fins que aquesta s’acaba.

el paller

Just al final comença un camí estret que seguirem i que desprès de travessar unes rieres gira per rodejar la muntanya i canviar de vessant. Cal seguir-lo i ja veureu que de sobte baixa fins que al final es troba amb una riera que normalment presenta alguns bassals amb aigua (a pocs metres veurem un antic forn de calç que podem visitar). Aquí ens trobem amb un camí que agafarem a ma esquerra, tot

roca salvatge

baixant el torrent deixant-nos al cap de pocs metres davant de la Font de Cantarelles i que és de les que acostuma a rajar. Bon lloc per fer una parada i desprès continuar seguint el camí que surt davant mateix de la font i que ens portarà de nou a la mateixa pista que havíem agafat a l’inici de l’excursió i que de nou ens durà fins on teníem aparact el cotxe. L’excursió dura unes tres hores i es caminen uns 7 quilometres en total.

Cal dir primer que recomano fer aquesta sortida acompanyats, ja que en algun moment podem necessitar l’ajuda d’algun company. L’excursió és fàcil i es pot fer amb nens. Comencem aquesta excursió agafant la carretera de Terrassa a Mura. Desprès de passar el coll d’Estenalles baixem en direcció a Mura i just pasta el Km.19 agafem el desvio que trobarem a mà dreta i que en forma de pista en portarà de seguida a la masia anomenada “La Vall”.

La Vall i bassa

Aquí deixarem el cotxe i si ens cal agafat aigua trobarem una abundosa font just davant la casa deshabitada.

Seguim el camí que ens ha dut a la casa i que segueix per sota d’ella. És un camí ample i fàcil. Fixeu-vos bé en el mapa i veureu que fa una certa giragonsa i desprès de travessar el torrent de la Coma de la Vall gira i s’enfila una mica. Aquí cal anar amb compte d’agafar el trencall que trobarem a mà dreta i que tot pujant ens portarà primer a una roca anomenada l’ocell de pedra i seguint la pujada a la carena anomenada dels Emprius. De fet de camí que pugi cap a la carena no n’hi ha cap més de manera que no es difícil trobar-lo.

montcau

Un cop d’alt la carena veurem els efectes del foc que va cremar aquest part del parc natural. Seguim el camí carener amb unes excel·lents vistes a banda i banda, per un cantó del Montcau i les Roques de la Coca i per l’altre de Roca Sereny.

queixal corcat

Aquí caldrà estar atent a trobar un trencall a mà esquerra que és el que ens durà a una roca enganxada a la carena però que sobresurt d’ella i que porta per nom “el Queixal Corcat”. Es tracta d’una roca ben especial ja que és foradada per dins i si tenim ganes de grimpar podrem pujar fàcilment per dins fins al seu cim. En els llocs amb més dificultat fins i tot hi ha algun agafador que ens servirà d’ajuda.

cau emboscats

Cal tornar enrera i seguir el camí carener d’abans i ara caldrà encara estar més atent a un nou caminet a mà esquerra que baixarà de sobte com si vulgues baixar la cinglera per dins del bosc. Seguim-lo i estem atents perquè aquest ens durà a l’entrada del “Cau dels Emboscats”, un lloc molt especial i amb una història curiosa.

El lloc és com una cova-avenc que s’endinsa cap avall però que de seguida et porta a una zona on es troba una escala de fusta que segueix baixant i que et porta a una magnifica balma amb unes vistes de la vall de Sant Llorenç Savall que us recomano. La primera baixada és una mica forta i perillosa i per això caldrà anar en compte, desprès la baixada per l’escala ja és senzilla. El lloc va ser utilitzat durant els anys posteriors a la guerra civil perquè s’hi pugessin amagar alguns veïns de sant Llorenç que eren perseguits per motius polítics. Aquest és un bon lloc per fer una paradeta i esmorzar.

finestrelles

Tornem de nou enrera cap a la carena i seguim el camí fins que s’acabi el cami planer i comenci una baixada a les roques que porten el nom de Finestrelles, en referència a que aquestes mostren diferents forats en forma de finestres.

La baixada girarà a ma esquerra i ens portarà a un primer collet i d’aquest seguirà baixant ara a mà dreta cap a un coll molt més gran que porta per nom “coll del Llor o de la Vall” i que és com un trencall de camins.

cavall bernat vall

Nosaltres seguirem endavant i agafarem el primer trencall que trobem a ma dreta i que no serà gens difícil de veure ja que es tracta d’un camí molt ben traçat. Aquest camí passarà per sota d’una nova roca que porta el nom de “Cavall Bernat de la Vall” i més endavant per l’anomenada “Font de la Guineu” que és com una basseta d’aigua més que una font. Seguint el camí que és força planer arribarem a la carretera de Mura. Aquí caldrà agafar un camí que trobarem just a la dreta i que baixant cap al torrent ens durà a la pista forestal que havíem agafat a l’inici de l’excursió per baixar amb cotxe a la casa de “La Vall”.

pantà la vall

Si voleu un cop en el camí podeu agafar un trencall que trobareu just al travessar el torrent a mà dreta i que us durà al pantà de

escurçó

La Vall i si esteu de sort podreu veure-hi algun ànec salvatge. I vigileu que jo també em vaig topar amb un escurçó.

En tot cas la tornada fins a la casa de la vall que és on havíem deixat el cotxe ja és molt senzilla.

ruta morral gran

Excursió d’un mati amb pujada i baixada per canals, no recomanable fer-la amb nens petits. Excel·lents vistes.

L’excursió la començarem a l’aparcament de la Barata o bé una mica més endavant si entreu pel camí particular que porta a can Bufí i can Pèlags. Hem d’agafar el camí que porta just a l’entrada de can Bufí i allí agafar un caminet que surt al costat de la reixa de la propietat a mà esquerra. El camí puja dret en direcció a un pujol anomenat Puigconill que voregem a mà dreta i poc a poc ens portarà dalt del coll de la carena dels Ginebres. Un cop al coll hem d’anar cap a la dreta i ben aviat desviar-nos pel trencall que novament trobarem a mà dreta i que ens portarà a la punta del Morral Gran. Des d’aquest lloc observarem varies coses: la primera una curiositat anomenada la bassa del Morral de can Bufí i que és com una petita bassa plena d’aigua situada quasi bé a la punta de la gran roca que forma el Morral Gran, la segona és l’excel·lent vista de Castellsapera amb Montserrat al darrera seu l la tercera la vessant de la Mola i la carena del Pagès que ens quedà a ma esquerra. Aquest és un bon lloc per esmorzar.

Des de la punta trobarem un camí que s’enfila de nou cap amunt i que ens porta de nou a la Carena de les Ginebres. Un cop dalt veurem una vista perfecte del Montcau. Seguim el camí carener de la dreta i tot planejant per la zona anomenada el Pla dels Ginebrons arribarem a enllaçar amb la Carena del Pagès. Just  davant ens trobarem el trencall que porta a la Font Flàvia (està indicat) i l’agafem. Arribem a la font i gaudim de la seva magnífica aigua (és de les poques fonts que quasi bé sempre ragen). Ara podem fer dues coses, seguir el camí fins als Obits i desprès tornar a la Carena del pagès o tornar enrera per la zona de Les Pinasses i agafar de nou el camí de la carena. Jo he fet aquesta segona opció i un cop al camí l’he seguit en direcció a la Mola. En aquest punt el camí que normalment és bastant ample, fa una forta baixada i sembla més una canal que un camí. Quan arribem al final de la canal ens trobem el trencall que ve dels Obits i una mica més endavant  a mà dreta cal anar en compte per agafar un caminet que primer s’enfila una mica i desprès baixa de sobte per una canal tot rodejant unes grans pedres anomenades el Serral Roig. Aquesta canal porta el nom de canal del Bosc i és una mica perdedora, cal seguir algunes indicacions en forma de pedres sobreposades. L’anem seguint i al final ens portarà fins arribar a una riera i poc desprès a un caminet que seguint-lo a mà dreta ens portarà a can Bufí i d’allí fàcilment tornarem a un hàgim deixat el cotxe.

Excursió de mig dia, recomanable per qui no tingui por a les altures. No l’aconsello fer amb nens petits.

Comencem deixant el cotxe a l’aparcament del Coll d’Estenalles, a la Mata. Agafem el camí asfaltat que surt del costat de la casa d’informació del Parc i en poc més de 25 minuts arribem fins a Coll d’Eres (antiga sesta pel bestiar). Seguim pel camí que va en direcció a Sant Llorenç, tot deixant el camí que puja al Montcau a la nostra esquena. El camí, que segueix la Carena del Pagès, primer és planer, desprès puja una mica i quan torna a planejar trobarem un trencall a mà esquerra que agafarem. El camí passa pel mig d’un espès bosc i mena a una balconada des de la que veurem una magnifica vista de la “màquina de tren” (roca Mur).

El camí que hem d’agafar però és al darrera nostre. Tornem enrera i fixem-nos en el camí que trobarem ara a mà esquerra i seguim-lo. Aquest continuarà pel mig de l’espès bosc i anirà baixant suaument. Hem d’estar atents a un trencall que trobarem a mà esquerra i que està indicat per un munt de pedres, us semblarà que torneu enrera però d’això precisament es tracta. Agafem-lo i seguim-lo i una mica més endavant trobarem un primer desviament a mà dreta que ens portarà a la famosa “roca encavalcada” una de les rareses més espectaculars del Parc.

Intentar explicar com s’aguanta la pedra és difícil i saber fins quan aguantarà també. Vigileu ja que el camí porta directament a l’estimbat i una relliscada seria mortal. Si agafeu un dia amb boira el lloc agafa un aspecte fantasmal.

Gaudiu del moment i torneu enrera per seguir el camí que heu deixat abans i continueu fins que de nou el camí us portarà primer a l’Agulla petita de les Fogueroses amb una creu al seu capdamunt i desprès a l’agulla mitjana. El camí segueix endavant fins a un roca coneguda com “El Paller” i des de la que veurem una vista impressionant de la Canal del Llor  i d’una roca coneguda com “El Gegant” just sota el Montcau. Al fons podrem veure la Carena dels Emprius i també la Vall d’Horta.

Aquest és un bon lloc per esmorzar i quan ja estigueu podeu tornar enrera pel mateix camí que heu vingut fins trobar el camí que havíem deixat al costat del munt de pedres. Seguiu de nou el camí en direcció Sant Llorenç i una mica més endavant trobareu de nou un trencall a mà esquerra que heu d’agafar i que us portarà a un mirador natural de la zona de les Fogueroses.

Torneu de nou enrera i agafeu el camí que havíeu deixat i seguiu endavant fins que trobareu un creuament amb varis camins. El de l’esquerra i que baixa ens portaria cap a La Morella i nosaltres hem d’agafar el que ens queda més a la dreta i que ens portarà de nou al camí principal de la Carena del Pagès. L’Agafem en direcció contraria, o sigui com si tornéssim al Montcau i el seguim fins que trobem un trencall a mà esquerra. L’Agafem i iniciem una baixada fins que arribem a l’anomenada Carena del Palau, la seguim i anem en compte d’agafar un camí que trobarem a mà dreta i que fent una corba baixarà cap a la Canal del Cellerot. Just abans d’arribar-hi el camí s’ajunta amb un altra que baixa. Arriba un moment que sembla que la canal no ens deixarà continuar però el camí segueix vorejant-la i només heu de vigilar d’agafar el camí que trobareu a mà dreta just abans de travessar la canal. Aquest seguirà de nou la canal però aquesta vegada des de l’altra cantó i passant per sota d’unes roques bastant grans. Si us hi fixeu trobareu un trencall a mà esquerra que tot baixant cap a la canal us portarà a la Font de la Llicona que està situada en una de les parets de la canal.

El camí segueix i cal no badar ja que haureu d’agafar un trencall a mà dreta que us portarà pujant una mica cap a l’aparcament del Coll d’Estenalles. Si seguíssiu recte també arribaríeu a la carretera, però 500 metres més avall de l’aparcament.

ruta 3 fonts de can guitard

Excursió de mati, de curta durada i apta per fer amb nens. Fins i tot pot finalitzar amb un esmorzar-dinar a base de carn o botifarres a la brasa.

Començarem l’excursió deixant el cotxe al Km. 4,900 de la carretera de Terrassa a Rellinars, just al trencall de la pista que porta a can Guitard de la Muntanya.

Seguirem la pista, vigilant si passa algun cotxe o bicicleta de muntanya i abans d’arribar al torrent agafarem un camí ampla que trobarem a mà dreta, just al costat d’un gran pi. Aquest camí planer va seguint el torrent, de manera que aquest ens queda ensorrat a mà esquerra. Poc a poc el camí i el torrent es van trobant fins arribar a un punt en que el camí travessa el torrent, en aquest moment el camí inicia una suau pujada fins arribar a un punt en que torna a ser mig planer, De fet es com si tornéssim enrere però per la carena que quedava a l’altra banda del torrent que abans hem seguit.

El camí travessarà un torrent que porta per nom el de Torrent de la font de la pedra i aquí trobarem un pal amb la indicació de que si seguim un trencall a la dreta arribarem a la Font del Cirerer. L’agafem i pocs metres més amunt trobarem a mà esquerra l’entrada a la font. Es tracta d’una font bastant antiga i ho podreu apreciar per els mosaics que l’adornen i que malauradament algú ha contribuït a fer malbé. Aquí podeu aprofitar per refrescar-vos cas de que ragi aigua i quan ja estigueu podeu tornar enrere pel mateix camí que us ha portat a la font.

Al trencall on havíem trobat la indicació, agafem de nou el camí que baixa a mà dreta. Seguint el camí arribarem de nou a un encreuament de camins. Aquí agafarem el que ens queda de nou a mà dreta i que serà el que ens portarà a la casa de can Guitard. Abans però cal estar atents a una indicació que ens senyala la segona font del recorregut, la Font de can Guitard (o de l’Om) que ens quedarà a mà esquerra del camí de la casa.

Ens arribem fins a la masia i gaudim d’un bell exemple de masia catalana, amb el seu típic pati tancat, l’era i els corrals pel bestiar. A la casa serveixen esmorzars i dinars, però si hi aneu en diumenge us aconsello que ho encomaneu abans. Serveixen un menjar senzill però fet a la brasa i si fa bon temps podeu dinar fora a l’era del davant de la casa.

Un cop en tingueu prou torneu pel camí que us a portat a la masia i el seguiu fins que travessarà el torrent que havíem vist al principi de l’excursió. Aquí cal que pareu atenció i us fixeu que en el mateix torrent i a mà esquerra hi ha la indicació que ens senyala la tercera font del recorregut, l’anomenada Font del Racó. És de fàcil accés encara que resulta una mica ombrívola i no permet ni tants sols un espai per asseure-s’hi. Cal que sapigueu que aquesta font s’alimenta del mateix torrent de la font de pedra que a la vegada alimentava a la font del cirerer que havíem visitat abans.

Ja només us caldrà tornar enrere, agafar de nou el camí ample i pujar fins a la carretera per agafar el cotxe i tornar a casa.

plano Castellassa

Excursió de migdia no apta per gent que tingui por a les altures.  Sortim de Terrassa i en direcció a Matadepera deixem el cotxe a l’altura dels “dipòsits”, al començament del camí dels monjos que puja a la Mola.

Del lloc on deixem el cotxe pugem pel costat d’una torre per camí asfaltat i un cop dalt direm a mà esquerra per agafar un camí planer que trobem just a la dreta del cartell que anuncia el camí dels monjos.

Aquesta camí desprès de travessar la riera del Sot s’enfila fins al coll de la Castellassa, on  trobarem dos camins, agafem el de la dreta i just quan hàgim passat per sota dels Plecs del Llibre , girem a mà esquerra. Si continuéssim recte podríem pujar al Gurugú o anar al Coll de Grua.

El camí passa pel costat de la paret del Morral de la Codoleda i presenta una bona vista de la zona de Sant Feliu del Racó. Uns quants metres més endavant ens trobarem un punt una mica conflictiu anomenat Mal Pas de la Castellassa i que cal passar amb molt de compte ja que la caiguda seria molt perillossa. El pas està picat perquè puguem assegurar els peus, però cal posar el cos ben enganxat a la roca i es aconsellable no mirar la caiguda per qui tingui una mica de vertigen. Un cop passat l’ensurt un agradable camí ens porta directament a la Castellassa de Can Torres , anomenada popularment “El Camell” per la seva peculiar forma. La Castellassa és pot quasi bé rodejar per la dreta, però un barranc molt profund ens impedirà la total circumval·lació.

Del pla que hem trobat al davant de la formació rocosa trobarem un camí a mà esquerra que ens portarà passant per sota del Bolet (una formació rocosa en forma de bolet) a l’anomena’t camí de les Meringes. Aquest vell camí és una mica perdedor ja que hi passa molt poca gent i en ocasions haurem d’embrutar-nos una mica per poder-lo seguir. La vista de la Castellassa des d’aquest camí val la pena l’esforç . Seguint el camí arribarem a l’anomenada Cova Roja i una mica més endavant podem arribar fins a la Castellassa del Dalmau, però aquí el camí es complica una mica. Jo vaig decidir tirar enrere i tornar pel mateix camí fins just abans de passar per sota del bolet, lloc on vaig agafar la canal Gentil per pujar a mà dreta del bolet fins trobar un camí carener. Us recomano seguir el camí carener a mà esquerra i arribareu a un penya-segat des del que gaudireu d’una vista incomparable de la castellassa de Can Torres. Aquest és un lloc magnífic per fer-hi una parada o per esmorzar.

Torneu enrere pel mateix camí i desprès duna pujadeta arribareu a trobar el camí de la senyora. Aquesta camí us portarà al camí dels monjos i, si no voleu caminar més, aquest darrer ja us portarà de nou al punt de sortida.

Per els qui no els agrada passar pel camí del monjos recomano agafar un camí que trobareu a mà esquerra i que us portarà per la Balma de la Vella de nou a la zona dels Plecs del Llibre i al coll de la Castellassa, per on podreu baixar pel mateix camí que havíeu fet al començament de l’excursió fins l’aparcament del cotxe.

plano excursió font de la portella

Es tracta d’una excursió que es pot fer en família i que només us ocuparà un mati o una tarda. Sortim de Terrassa per la carretera de Rellinars i a l’arribar al coll de l’Obac agafem el trencall de la dreta i deixem el cotxe en el pàrquing senyalitzat.

Del aparcament pugem per unes escaletes fins al pla que hi ha entre la casa nova de l’Obac i la caseta de la Pastora, un antic forn de vidre avui convertit en restaurant.

Del costat esquerra de l’era surt un camí planer i cimentat que tot planejant ens portarà fins a la casa vella de l’Obac. Aquí podem fer una parada i visitar les runes d’una de les cases importants de la serralada. Travessem la casa passant per sota de l’arc d ela casa i deixem a mà esquerra l’antiga capella de la masia. Uns pocs metres més endavant trobarem un camí que baixa a mà esquerra i que de moment no agafarem, un centenar de metres més endavant trobarem un camí que puja a mà dreta i un que baixa a mà esquerra. Agafem el que ens queda a l’esquerra i que serà el que ens portarà directament a la Font de la Portella.

El camí és molt planer, amb abundosa vegetació i amb unes excel·lents vistes de Montserrat . A l’arribar a un dels revolts del camí començarem a veure  el Paller de tot l’any, la Roca salvatge i també el Castell Sapera . Aquesta visió quedarà reforçada a l’arribar a un collet en que ens trobarem una bifurcació que ens porta cap al Turo Roig, una mena de roca en forma de bolet. De moment no l’agafem i seguim el mateix camí que ara farà una suau baixadeta fins la font. Si us hi fixeu, des del coll veureu uns plataners que es diferencien prou de la resta de vegetació que ens envolta, aquests ens marquen on està situada la font.

Al arribar a la font veurem que està situada en una zona molt obaga i que hi fa més aviat fred. La font de la Portella està en bon estat de conservació tot i que no sempre raja. Des de la font podreu veure la bassa que hi ha just sota seu i que normalment sempre te aigua embassada i que no és bona per beure.

Sota la basa podreu observar els tres plataners que abans hem comentat. Fa anys el grup excursionista de Mn. Homs hi va fer unes taules amb troncs que malauradament van desaparèixer en pocs anys.

la tornada la farem pel mateix camí, tot i que al arribar al collet ens desviarem per anar cap al Turo Roig . No us recomano que hi pugeu ja que pot ser perillós, el que si és aconsellable es donar-li la volta per veure una magnifica vista de la masia de la Calsina en runes i gaudir de la vista de la serralada que ens quedarà a ma dreta .

Tornem de nou pel camí d’anada i just al arribar a aquell trencall que ens haviem trobat al sortir de l’Obac Velll, ens desviem aquest cop cap a la nostra dreta seguint la indicació que diu “Pou de glaç” . Baixarem uns esglaons i poc mes endavant ja ens el trobarem davant nostre. El podem visitar i llegir les indicacions que trobarem en uns plafons. Del pou de glaç seguirem el camí que trobarem davant nostre i que ens portarà de nou al camí que du al punt on havíem començat l’excursió.

Un cop a l’Obac Nou i si teniu temps us recomano una visita a la masia i a les exposicions que hi tenen cabuda. Demaneu que us posin el conte de la Fada, un audiovisual sobre el Parc. Us asseguro que petits i grans gaudiran d’una excursió que no els haurà cansat pràcticament gens.

plano Malpàs

Iniciarem l’excursió a l’Alzina del Salari (Ctra. de Terrassa a Mura) i pujant pels graons de Mura arribarem a la Cova dels Llimacs.

era enrics

Continuarem pujant fins al Coll de Boix i agafarem el camí de la Carena de la Era dels Enrics fins al Turó del Malpàs, tot vorejant les agulles de Mata-rodona.

Ens aturarem a l’Era dels Enrics a esmorzar tot desfruitant d’una excel·lent vista de la serra de l’Obac. Abans de la tornada podem aprofitar per visitar els pins recargolats que hi ha a la carena sobre la Canal Fosca.

Font Debanadors

Pins recargolats

El camí de tornada el farem per la Font dels Debanadors i d’allà pujarem per una estreta i costeruda canal fins al camí de Mura.

Agafarem el camí cap al Pla de Serrallonga i la Carena de la Castanyera, per baixa per la canal que porta a l’avenc del Llest i la Font dels Traginers, , fins a concloure l’excursió a l’Alzina del Salari.

L’excursió dura unes 3h i mitja, entre les caminades, l’esmorzar i les aturades per gaudir del paisatge. És una excursió amb un desnivell màxim de 150m. I us la recomanem per persones de totes les edats que vulguin conèixer part de la serra de l’Obac.