Me gusta:

Avui com que plovia he fet una excursió que es pugues fer amb paraigua. Estrany oi? Però el fet és que he anat a la zona de l’Obac i primer he parat a la zona de la Font de l’Alba que feia molt temps que no visitava. Cal dir que està molt ben indicada però molt descuidada, dons el tap de la font a desaparegut i, tot i que normalment en aquesta època acostuma a no rajar, ara que vindran les pluges sense el tap no retindrà gens d’aigua i tota es perdrà.

La font de l’alba o de l’alber, com també és coneguda, es troba en un trencall molt pronunciat de la carretera de Terrassa a Rellinars, just abans d’arribar al trencall que porta a la casa de can Guitard de la Muntanya. Vista la font, on he trobat un curiòs llimac jaspejat, he segui amb el cotxe fins a l’aparcament de la casa nova de l’Obac i el primer que he fet és anar a veure els nenúfars de la bassa de l’Obac que hi ha al costat de l’aparcament i seguidament he pujat fins a la Pastora. Del costat de la dreta de la casa surt un camí ampla que planejant es dirigeix al meu objectiu d’avui, la torrota de l’Obac. El camí té asfaltat 3 petites pujadetes i en la primera que ens trobem, si ens hi fixem bé, al fons ja podrem observar la silueta de la Torrota. Seguim el camí i desprès de passar pel costat d’unes cingleres que queden a obre nostre, la nostra esquerra, arribem al coll que hi ha al costat del Turó del Queixal (aquest quedarà a la nostra dreta).

En el coll trobarem unes clares indicacions a la nostra esquerra que marquen un camí més ample que porta a un pou de glaç i a la carena del Collet Estret i també un petit camí, més a l’esquerra, que puja per un roquetar cap a la Torrota. El camí és força dret i, abans d’arribar a la Torrota, passa per un bosc de pins i alzines. La torrota de l’Obac quasi bé no es veu fins que hi som a tocar, ja que la vegetació la deixada mig tapada. Podem entrar a dins i observar les seves espitlleres. Al davant de la torrota hi ha un sortint de pedra amb unes magnifiques vistes de Montserrat i del Turó de la Carlina i a la part nord podrem veure el cim de la Mola, el que ens demostra la perfecta situació d’aquesta torre de vigilància.

Podem tornar seguint el camí que ens ha dut a la torrota i que puja fins a la carena dels Alts de la Pipa i des d’allí agafar el camí carener a mà esquerra que ens durà de nou fins la Pastora. Jo, com que tot estava xop, he decidit tornar per on havia vingut, tot aturant-me un moment al passar, de nou, per sota de la cinglera per fotografiar una pedra que li diuen el cap d’àliga, ja que si assembla bastant. M’he aturat un moment a la pastora per perdre un tallat ben calent i he baixat de nou cap a l’aparcament. Total una hora i mitja entre la font i la torrota i és que un dia tant mullat no donava per més.

Advertisement