El camí segueix planer tot i que va perdent l’asfaltat, fins que trobem un trencall a mà dreta i que agafem en direcció a la riera. La travessem i ara iniciem la pujada fins que trobem un doble trencall, a l’esquerra el camí que puja cap al collet dels Forns i a la dreta un camí més planer que és el que agafarem i que ens porta a una zona d’antics forns de calç. Primer a mà esquerra trobarem el forn del Girbau i desprès de passar per una zona de bosc molt bonic arribarem a una zona ampla amb 2 nous forns ben indicats i amb explicacions de com eren utilitzats a l’antiguitat.

Seguim el camí que ens portarà quasi a tocar d’unes cases de la urbanització. Però just abans d’arribar-hi veurem un camí a mà esquerra que s’enfila pel costat d’un torrent. Compte de no agafar un camí més ampla que queda a l’esquerra i que es perd en una zona d’arbres caiguts. El camí que ens interessa puja per la banda dreta del torrent i passa pel mig de rouredes i alzinars i és bastant ombrívol. Finalment arribarem a enllaçar amb un camí molt ampla que seguirem a mà dreta, en direcció contraria a la Mola. El camí puja fins a la zona coneguda com a Mont-Rodon des d’on gaudirem d’una vista fantàstica de Terrassa, Matadepera, Can Font, Castellar i altres urbanitzacions de la zona. Aquí pot ser un bon lloc per esmorzar i recuperar forces.

Tornem enrera pel mateix camí i ara observem l’espectacle de la Mola i els plecs del llibre just davant nostre. Si us hi fixeu veure al fons a mà esquerra el cavall bernat i la masia de can Torres just al costat d’una gran torre elèctrica i bastant més a la dreta la masia de El Girbau. El filat que veureu a mà dreta correspon a la protecció de la pedrera de Sallent.

El camí passa per una zona coneguda com els Rossos i desprès baixa en direcció al Collet dels Forns. Aquí trobarem un encreuament de camins que nosaltres seguirem per la nostra dreta en direcció a El Girbau, seguint un camí planer i amb una lleugera baixada. Abans, però podeu visitar un antic forn que queda a l’esquerra del collet i que li dona nom. Al arribar a El Girbau hem d’agafar el camí que surt a mà esquerra i que posa “totes direccions”. Més endavant arribarem a un camí més ample que agafarem cap a l’esquerra, a la dreta aniríem a sant Feliu del Racó.

Ara trobem un trencall amb varies opcions i nosaltres agafem el que hi ha al costat esquerra del més ample i que s’inicia amb una forta pujada i que de fet ens porta de nou al camí ampla però fent drecera.

El camí ens portarà fins a una gran bassa d’aigua potable. Passada la bassa ens trobem un camí que puja i un que baixa que és el que agafarem a la nostra esquerra i que ens portarà a l’anomenat collet de Cabrafiga amb un bon nombre de trencalls. Nosaltres agafarem el que queda just a la nostra dreta (si ens hi fixem veurem un petit caminet marcat amb unes pedres que crec que porta a l’avenc de Cabrafiga).

Seguim pel camí ample i planer que ens porta a can Torres (Torras) que la veurem a la nostra dreta just al costat del Pal d’Alta Tensió ubicat al costat de la casa. Al arribar a la masia cal pujar a l’era i gaudir de la magnifica alzina que hi ha a l’entrada. De nou al camí hem, d’anar en compte de no agafar el camí que queda a la mostra dreta i si el de l’esquerra que poc a poc anirà baixant. És un camí força ample i que podrem seguir, sense dificultats, fins  a l’aparcament.

La font de l’alba o de l’alber, com també és coneguda, es troba en un trencall molt pronunciat de la carretera de Terrassa a Rellinars, just abans d’arribar al trencall que porta a la casa de can Guitard de la Muntanya. Vista la font, on he trobat un curiòs llimac jaspejat, he segui amb el cotxe fins a l’aparcament de la casa nova de l’Obac i el primer que he fet és anar a veure els nenúfars de la bassa de l’Obac que hi ha al costat de l’aparcament i seguidament he pujat fins a la Pastora. Del costat de la dreta de la casa surt un camí ampla que planejant es dirigeix al meu objectiu d’avui, la torrota de l’Obac. El camí té asfaltat 3 petites pujadetes i en la primera que ens trobem, si ens hi fixem bé, al fons ja podrem observar la silueta de la Torrota. Seguim el camí i desprès de passar pel costat d’unes cingleres que queden a obre nostre, la nostra esquerra, arribem al coll que hi ha al costat del Turó del Queixal (aquest quedarà a la nostra dreta).

En el coll trobarem unes clares indicacions a la nostra esquerra que marquen un camí més ample que porta a un pou de glaç i a la carena del Collet Estret i també un petit camí, més a l’esquerra, que puja per un roquetar cap a la Torrota. El camí és força dret i, abans d’arribar a la Torrota, passa per un bosc de pins i alzines. La torrota de l’Obac quasi bé no es veu fins que hi som a tocar, ja que la vegetació la deixada mig tapada. Podem entrar a dins i observar les seves espitlleres. Al davant de la torrota hi ha un sortint de pedra amb unes magnifiques vistes de Montserrat i del Turó de la Carlina i a la part nord podrem veure el cim de la Mola, el que ens demostra la perfecta situació d’aquesta torre de vigilància.

Podem tornar seguint el camí que ens ha dut a la torrota i que puja fins a la carena dels Alts de la Pipa i des d’allí agafar el camí carener a mà esquerra que ens durà de nou fins la Pastora. Jo, com que tot estava xop, he decidit tornar per on havia vingut, tot aturant-me un moment al passar, de nou, per sota de la cinglera per fotografiar una pedra que li diuen el cap d’àliga, ja que si assembla bastant. M’he aturat un moment a la pastora per perdre un tallat ben calent i he baixat de nou cap a l’aparcament. Total una hora i mitja entre la font i la torrota i és que un dia tant mullat no donava per més.

El primer que trobem és un ampli aparcament corresponent a l’àrea de pic-nic de Les Arenes i a la banda esquerra un camí que travessant el riu Ripoll per un pont ens porta al nucli de les Arenes. Desprès de travessar el pont trobarem un trencall, a mà dreta una pista ampla que ens porta A l’àrea d’esplai de les Arenes i al davant la pista que puja cap al nucli habitat de les Arenes. Aquest és un bon punt per deixar el cotxe aparcat i seguir la pista a peu.

Es tracta d’una pista molt ampla i que amb una lleugera pujada a l’inici ens porta directament a l’entrada de Les Arenes, una petita urbanització de principis del segle XIX i on hi trobarem algunes cases d’estil modernista que val la pena visitar.

Només entrar i a la banda esquerra trobarem una casa gran amb decoracions modernistes i més endavant un parell de torres (la del Bolet és molt bonica) de les que podeu apreciar la seva decoració en les fotos adjuntes.

Nosaltres seguirem per anomenat carrer de baix, que passa pel costat d’una alta torre d’aigües amb el seu característic dipòsit. El carrer passa pel costat d’una antic hostal (a l’esquerra) i desprès per un seguit de casetes baixes fins que al final trobem unes escales a mà dreta que pujarem. Al capdamunt de les escales trobarem un pal elèctric i un senyal del Parc Natural a l’esquerra i veureu un petit camí que passa pel costat del pati d’una de les torres.

El seguim i abandonem la zona habitada per endinsar-nos en una zona ombrívola que segueix el curs del riu que ara ens queda a la nostra esquerra. No tardarem gaire a arribar a una zona amb dues fonts: la del Romaní i la de l’Espigol amb dues grans bases al seu darrera. Seguim el camí que ara ens portarà fins a la llera del riu el qual seguirem fins que enllacem amb una nova pista forestal (aquí trobarem una senyal amb indicacions). Seguim la pista en direcció a la nostra dreta fins a trobar un nou senyal que ens indica que si agafem el trencall de l’esquerra arribaríem a una zona anomenada Les Bases del Barceló. Nosaltres seguim la pista que comença a pujar fins que arribem a una mena de tanca que antigament deuria estar tancada però que actualment està sempre oberta. Poc més endavant de la tanca ens hem de fixar amb un trencall que trobarem a la dreta i que puja molt fort en mig d’una terra bastant vermellosa. L’agafem i el seguim tot i que cal avisar que la pujada és forta. Si seguíssim per la pista travessaríem el Torrent del sot de l’Àliga i arribaríem a la font de Sant Jordi.

A mitja pujada podrem gaudir d’unes excel·lents vistes de Sant Llorenç del Munt i en algun dels rocams que trobarem podem aturar-nos-hi per esmorzar.

El camí finalment arriba a la carena i gira de cop cap a la dreta, passant pel costat d’una cinglera, fins a unes grans torres elèctriques que passarem per sota. Des d’aquesta zona tindrem una bona vista de Roca Mur i les urbanitzacions que hi han sota SantLlorenç. Quan arribem al punt més alt ens trobarem a les anomenades Roques d’Aguilar. Seguim sempre endavant i carenejant, per la zona coneguda com el Serradell, arribem a un punt en que ens trobarem dos possibles camins, un a la dreta que ens portaria al Turó de les Arenes i l’altra a l’esquerra que baixa bastant fort i que serà el que nosaltres agafarem.

Aquest camí és una mica perdedor i en la seva part final, quan ja veiem que quasi som a baix, cal tirar una mica pel dret. Finalment arribarem a un camí ample que seguirem a mà dreta i que ens portarà just a on havíem deixat el cotxe aparcat.

Si voleu i abans de pujar al cotxe podeu baixar fins al costat del riu Ripoll i provar de trobar dues fonts més, la font Ferrosa i la font del Prat, però com que és una zona que hi accedeix molt gent potser la trobareu un xic bruta.

Si ens fixem en la carena que queda davant nostre veurem una torre d’alta tensió que ens servirà de guia. Ens trobarem un trencall a ma dreta just desprès de la masia però nosaltres seguirem pujant fins al collet de Can Roure on agafarem un petit caminet que surt a la nostra dreta, al costat d’unes alzines i que puja molt fort. Aquest camí ens porta fins a la torre elèctrica que abans havien vist. La passem pel costat i seguim pujant sense fer cas a un camí ample que trobarem a la nostra dreta. Desprès d’una forta pujada arribarem al cim del Turó de Sant Joan on veurem una dedicatòria a un tal Kiku. Aquí ja gaudirem d’una bonica vista de la plana de Terrassa i de la zona de la Mola. Just davant nostre hi ha l’antiga pedrera de Can Candi avui ja rehabilitada.

Seguim el camí que ens porta de baixada al coll de Sant Joan on trobarem una cruïlla de camins. Nosaltres seguim rectes i iniciem de nou una forta pujada fins que arribem a una zona boscosa i planera que seguirem carenejant per un camí curiosament marcat per unes pedres a banda i banda. Ara el camí baixarà fins al collet de l’Os i de nou pujarà fins arribar al turó de l’Os situat al mig del bosc. De nou carenegem fins que tornem a baixar cap al collet de l’Àliga que travessem per sota d’un gros pi caigut. Ara el camí puja per una zona rocosa i si ens fixem a la nostra esquerra veurem unes pedres planes que permeten prendre el sol com si fos un solàrium improvisat. Pot ser un bon lloc per esmorzar.

Ara tornem a pujar i quan us penseu que ja heu arribat no defalliu perquè és només un miratge ja que només som a mitja pujada i la part final ens exigirà grimpar una mica per entre les pedres. Quan arribem de nou a una zona que sembla el cim gaudim del paisatge, carenegem, baixem una mica per un bosc d’alzines i de nou pugem fins arribar a un coll amb tres camins. El de l’esquerra ens porta a un bonic mirador de Montserrat i el del davant ens porta al camí carener de l’Alzina del vent. Nosaltres agafem el de la dreta, marcat amb unes pedres i que puja fins al turó de les Pedritxes, on trobarem un petit pi recargolat amb una bonica dedicatòria (de nou un bon lloc on esmorzar) i unes excel·lents vistes a la Mola.

Seguim el camí carener que passa pel mig d’un espès bosc i sense desviar-nos el seguim fins que arribem a una zona més oberta coneguda com La Moleta, amb unes bones vistes dels Rourets i el Puig Codina. Aquí iniciem el camí de baixada fins al collet de les Foradades on trobarem una gran cruïlla de camins: a la dreta un camí que ve de les Pedritxes, davant nostre un dipòsit d’aigua amb un ampli camí carener que porta al coll de la Riba i just al seu costat un camí més estret que ens duria a les Foradades.

Nosaltres agafem el camí ample que queda a la nostra esquerra i que està marcat amb pintura blava i blanca. Seguint el camí, cal mirar a la nostra dreta i observar la zona de coves de les Foradades amb Montserrat al fons. Més endavant trobarem un trencall a la dreta senyalat amb pedres que ens portaria la font del Troncó. Seguim endavant fins a un nou trencall amb un parell de camins a l’esquerra. El primer puja fins al turó de les Pedritxes i l’altra més planer ens portaria de tornada al coll de Can Roure, però nosaltres avui no el seguirem.

Seguim endavant pel camí ample per una zona coneguda com el Pla de l’Alzina del Vent fins que arribem a l’altura d’unes torres elèctriques. Al costat de la torre que queda a la nostra esquerra agafem un caminet que ens farà de drecera i ens portarà baixant de nou al camí ample que seguirem a mà esquerra, sense fer cas d’alguns petits trencalls que anirem trobant a la nostra dreta. Més endavant trobarem un trencall a l’esquerra marcat amb pintura blava i blanca que tampoc agafarem. Finalment el camí ens portarà a una cruïlla de camins amb indicacions del Parc. A la dreta un camí ens portaria ala font del Janot, davant un camí ens portaria al pantà de can Bogunyà i a l’esquerra el camí que nosaltres agafarem en direcció a Can Roure. Seguim al camí fins que trobem un trencall a la nostre esquerra que seguirem de pujada fins que de nou trobem un petit trencall a la dreta que també agafarem. Aquest caminet en dura al collet de Sant Joan i travessant-lo agafarem a l’altra banda un camí que baixa de manera sobtada i bastant forta cap a La Mata Xica. El camí finalitza al costat de la font de Can Roure i en un camí ample que voreja a la dreta Can Roure i a l’esquerra La Mata Xica amb l’església de Sant Joan. Agafem per l’esquerra, rodejant la zona de l’ermita i el camí ens durà fàcilment a l’aparcament on havíem deixat el cotxe.

L’aparcament està situat al costat del torrent del Sot de Matalonga. Tot i que a la nostra esquerra veurem un caminet que porta a la casa de pagès de l’Illa nosaltres seguim la pista paral·lela al torrent que és prou ampla. Més endavant trobarem un trencall, ben marcat, a la nostra dreta que porta a l’ermita i que agafarem de baixada. Ara seguim riera amunt fins que de nou trobem un trencall, ara ala banda esquerra, ben marcat i que puja de forma continuada. El camí passa per una zona obaga i amb forta pujada ens porta a dalt de la carena on enllacem amb el camí de la carena de l’Illa i que ara seguirem per la nostra dreta. El camí que és prou ample a voltes planeja i a voltes puja. A la nostra dreta podem gaudir d’una bonica vista de roca mur i a l’esquerra del turó del Muronell. Davant nostre veurem la mola i la Castellassa de can Torres que ens servirà de punt de referència durant tota l’excursió.

El camí carener de sobte es tornarà estret i només caldrà anar en compte de no agafar un trencall  a mà dreta que trobarem en una zona boscosa. La part final puja una mica ja que hem d’arribar  al Turó de Matalonga. Passat el turó val la pena parar i admirar l’increïble vista de la Castellassa de can Torres que ara es mostra desafiadora just davant nostre. Seguim pel camí fins arribar al coll Llarg on podem esmorzar gaudint de les vistes: a la dreta la zona de la Castellassa del Dalmau i al davant la carena que va des de la castellassa de can Torres fins el Gurugú. Desprès de recuperar forces seguim un trencall que trobem a la dreta del coll i que planejant ens portarà a una mena de canal que baixarà pel mig d’un bosc bastant tupit cap a la zona coneguda com la Obaga de Matalonga. El camí enllaçarà amb altres corriols però nosaltres sempre hem d’agafar l’opció del camí que baixi i que ens porti cap a la nostra dreta. Just al mig de l’obaga ens trobarem amb un trencall amb un camí que baixa i un a la dreta que planeja pel bosc. Agafem aquest i poc més endavant arribarem a la font de l’Arç que més aviat és una mena de bassal. Seguim pel mateix camí i arribem a una mena de torrent que de baixada en enllaçarà amb un nou torrent anomenat Sot de Matalonga, que poc a poc s’anirà enxampant i que reconeixerem perquè presenta un terra amb una sorra molt fina, similar al d’una platja. Aquest camí, cada cop més ampla és el mateix que em fet al començament de l’excursió. Deixem enrera un trencall que trobem a l’esquerra i desprès un a la dreta, que és pel que hem pujat abans per arribar a la carena i, poc més endavant, agafem un trencall a l’esquerra marcat amb el senyal de l’ermita. De seguida arribem als plans de l’ermita de la mare de Deu de les Arenes, que presenta un entorn molt agradable. De l’ermita surt pel darrera un petit camí que ens porta en un parell de minuts a la zona de l’aparcament on donem per finalitzada la sortida.

El primer trencall que trobarem a mà esquerra no l’agafem i el segon tampoc. Aquí trobarem a mà dreta un nou trencall que ve de l’aparcament. Nosaltres seguim rectes i agafem el camí que baixa cap a la riera que travessem i seguidament s’enfila fent-se més estret. Trobarem un corriol a la dreta que no agafarem i davant nostre el camí es tornarà a fer més ample i pujarà mentre al fons si ens hi fixem bé veurem una roca foradada. Quan el camí es torni més planer trobarem un corriol a mà esquerra que agafarem (si haguéssim seguit rectes hauríem anat a la Font dels Traginers que visitarem de baixada). El camí és bastant pedregós i passa per un frondós bosc d’alzines. Aneu en compte perquè en època de pluges hi baixa aigua i el fa força relliscós. No agafem cap trencall i seguim endavant pujant tot l’estona fins que sortim a la solana. Aquí el camí puja fort fins arribar a un camí que sembla empedrat,  anomenat els Graons de Mura, i que el seguirem cap amunt fins que en una corba trobarem una mena de bassa. Aquí ens desviarem per unes roques que queden a la nostra dreta i que cal pujar per seguir un camí molt estret que de seguida ens porta a la balma obrada anomenada “cova dels Traginers”. Seguim pel costat de la balma i enfilant-nos pel mig d’un bosquet arribarem de nou al camí que havíem deixat. Seguim pujant fins que arribem al Coll de Boix que travessem i seguim pel camí que queda just al davant i que baixant travessa una pista força ampla i segueix en lleugera baixada pel mig d’un alzinar.

Arribem a una primera solana on gaudim d’una bona vista de Montserrat. Ara el camí inicia una forta baixada per mig d’un bosc d’alzines. Trobarem un trencall a mà esquerra que no agafarem i aviat planejarem, primer per una zona rocosa i desprès per una zona d’estepes mentre admirem davant nostre el Turó del Malpàs. Ara entrarem en un bosc d’alzines on trobarem un parell de trencalls a mà dreta que porten a la font dels Venedors (un d’aquest l’agafarem desprès com a camí de tornada).

El camí va seguint entre solanes i bosquets fins que trobem un doble trencall que cal seguir per la part que queda a la nostra esquerra i que fa baixada. El camí segueix com abans fins que arribem a una gran esplanada anomenada l’era dels Enrics i des d’on la vista del Turó del Malpàs és perfecte. En aquest lloc i acostuma a bufar un fort vent i si és així no us hi atureu gaire. Nosaltres agafarem el camí de la dreta, que travessa tota l’era i que ens durà a un trencall on de nou agafarem el de la dreta com si anéssim carenejant. El camí arribarà a una zona de solana ampla i desprès a un petit bosc. Just al sortir d’ell veurem a la nostra dreta el primer pi recargolat, anomenat “el cuc” o “arrosegat“.

El camí desprès s’endinsa en un bosc i poc més endavant ja veurem l’espectacular segòn pi cargolat, l’anomenat “anaconda” o “les espirals” i que per desgracia podrem comprovar que ja és ben mort, tot i no haver perdut gens de la seva espectacularitat. Ara seguirem baixant pel camí que queda a la nostra esquerra fins que de nou arribem a una solana. Aquí cal baixar pel caminet que queda a la nostra dreta i davant nostre veure el tercer pi recargolat, l’anomenat “cua de porc” (si haguéssim agafat el camí de l’esquerra hauríem vist un pi menys espectacular però que sembla arrossegar-se per terra).

Ara el camí baixarà bastant i passarà per una mena de canal fins que el mateix camí passa pel damunt del quart pi recargolat, anomenat “l’espiral”. Seguim baixant pel camí i arribem a una zona de pins caiguts. Just a la nostra esquerra trobarem el cinquè pi recargolat, anomenat “la cadireta” i que algú ha intentat protegir amb unes pedres que li fan de suport. Si seguim una mica més endavant i ens hi fixem bé veurem un petit pi recargolat a mà esquerra que encara està a mig formar “el menut“. Si seguíssim aquest camí arribaríem al Puig Andreu, però nosaltres aquí tornarem enrera seguint els passos que hem fet fins ara.

Tornem enrera just fins aquells trencalls que abans hem comentat que duien a la Font dels Venedors. Desprès d’una zona boscosa al sortir a la solana si ens hi fixem ja veurem al fons la balma obrada que hi ha al costat de la font. El camí passa primer per un bosc d’alzines i desprès de travessar un xaragall s’endinsa en un bosc molt feréstec que fa una mica d’impressió. Un cop travessat arribem a un rocam i veurem la balma dels venedors a la nostra dreta. La font és de bassa i podem omplir la cantimplora si tenim set. En ocasions és fàcil trobar-hi alguna salamandra.

Ara agafarem el camí que segueix pel costat de la part obrada, tot i que si ens hi fixem també hi ha una caminet que puja pel costat de la balma i que fa drecera, però que nosaltres deixarem per una altra ocasió. El camí que seguim s’enfilarà més endavant per una canal tot i que no presenta cap dificultat. Quan arribem al final us recomano pujar al turonet que queda a la vostra esquerra ja que la vista és immillorable. Desprès baixem i seguim pel camí, ara planer, que ens durà de seguida al Pla de Serrallonga i enllaçarà amb un camí més ample que si seguíssim per la banda de baixada ens duria al Turó dels Ducs i desprès a Mura. Nosaltres l’agafem de pujada fins que trobem una bifurcació que prendrem a mà dreta (el de l’esquerra ens portaria a la Coma d’en Vila) i que desprès d’una senyal del parc indicant que és el camí de Mura, tot planejant per boscos d’alzines ens durà al camí carener que ve del Coll de Boix i que porta fins a la Coma d’en Vila. Nosaltres el seguim a mà dreta i si us hi fixeu una mica més endavant i també a la dreta hi podreu admirar l’Alzina del Vent un arbre fabulós, dels que ja no n’hi ha gaires.

Seguim el camí fins arribar al Coll de Boix i de nou baixem pel camí dels Graons de Mura que em fet abans de pujada. Anem en compte, desprès de la part que sembla empedrada d’agafar el trencall que trobarem a l’esquerra i que tot baixant ens durà de nou al camí ample que hores abans havíem deixat i que us havia dit que si el seguíem ens duria a la Font dels Traginers.

El camí l’agafem de pujada i tot i que és força ampla aviat es farà estret i iniciarà una pujada. Aviat trobarem un trencall que nosaltres agafarem per la banda esquerra i que serà el que ens dura de seguida a la bonica Font dels Traginers. Aquest és de les poques fons que quasi bé sempre ragen. Desfem el camí de baixada i seguint el que havíem fet al començament de l’excursió arribem de nou al pàrquing on havíem deixat el cotxe, tot admirant davant nostre la silueta de la Mola i el Cavall Bernat.

L’itinerari comença des del mateix aparcament i caldrà seguir les marques verdes i blanques que trobarem en uns postes indicadors, tot seguint la pista, que comença amb una lleugera pujada. Més endavant trobarem un trencall a mà dreta que inicia una lleugera baixada i que ens portarà de seguida a les Tines del Bleda mig ocultes pel bosc. Es tracta de dues tines amb les típiques barraques a la seva base. Fixeu-vos en les restes que trobareu a la part superior d’una base de les premses que s’utilitzaven per fer el most i poder omplir les tines.

Seguim el camí que desprès de passar pel costat d’una barraca de vinya ben conservada travessarà el torrent del Flequer i ens trobarem amb una bifurcació. Nosaltres primer agafarem la de l’esquerra que ens portarà a les Tines del Tosques, un espectacular conjunt de tines amb unes barraques de grans dimensions a la base i on podrem observar les anomenades boixes o brocs que es feien servir per poder buidar el contingut de les tines.

Ara caldrà tornar enrera fins a l’anterior bifurcació i agafar el camí que puja lleugerament. Aquest camí s’anirà estrenyent i resseguirà una zona boscosa i és interessant fixar-se amb les vistes de la vessant contraria en la que podrem observar varies barraques de vinya en mig del bosc. En una zona obaga ens trobarem amb un dipòsit de vinya, també anomenat xupet, que es feia servir per fer el brou bordelès, una barreja de sulfat de coure i calç que empraven per pintar els ceps i guarir-los de possibles malalties.

El camí puja i baixa i desprès d’unes escales recentment restaurades, arribarem a les Tines de l’Escudelleta, un conjunt de dotze tines agrupades en grups de 3 o de 4, situades a tocar del torrent. Aquí també podrem observar les restes de la pedra de la base d’una premsa fixa.

Creuem el torrent i ben aviat ens trobem amb la pista principal que seguirem ara a mà dreta, en direcció a la casa del Flequer. No gaire més endavant ens trobarem amb el conjunt de les Tines d’en Ricardo, un bonic conjunt de 7 tines que encara estan en procés de restauració.

Ara podem tornar enrera pel mateix camí principal i estar atents en tot moment al vessant que ens quedarà a la nostra esquerra ja que podrem gaudir d’unes excel·lents vistes de les tines que em visitat abans (les de l’Escudelleta primer i les de les Tosques més endavant). Desprès de passar pel costat d’algunes barraques de vinya el camí ens portarà, sense cap dificultat, fins a l’aparcament.

En total unes 2 hores i mitja de suau caminada, sense cap dificultat remarcable.

El teix és un arbre llegendari que de ben antic ja va estar objecte d’adoració per part dels Celtes i dels druides de la civilització romana i encara que per les seves característiques no es sol presentar en forma de bosc, en l’antiguitat era ben present en moltes de les serralades de la península ibèrica. En molts pobles, especialment del nord d’Espanya, la seva longevitat era motiu de devoció i se’l considerava sagrat en moltes antigues civilitzacions. Es plantaven també en els cementiris, o prop de les esglésies, com a símbol de la lluita contra la mort, degut a la seva longevitat quasi eterna.

Amb els anys el teix ha entrat en recessió a tot Europa, inclòs a les illes britàniques que és on més concentració n’hi havia. En la nostra comarca el problema ha estat molt més greu, fins al punt de que en l’actualitat només en queda un de viu en estat natural. L’exemplar a més no està sa i la seva malaltia queda ben patent en el tronc, en el que podem observar ben clarament el forat interior que la deixat mig buit; encara que sortosament la part de les fulles sembla ben verda.

Aquest teix és de difícil localització i el seu accés no està marcat el que el fa complicat de trobar. L’arbre té una altura de poc menys de 20 metres i un perímetre d’entre 100 i 160 centímetres i no es coneix quina és la seva edat real, tot i que es calcula que segurament pot passar dels 1.000 anys.

S’accedeix a la carena del teix des del trencall que queda davant de l’accés a la casa nova de l’Obac i que està marcat com a “camí de la pineda de l’urbanització dels caus”. Si us hi fixeu veureu un petit anunci que diu “Bar el Teix”. La carretera està asfaltada i desprès d’un parell de corbes trobarem a mà dreta un rètol que diu “Carena del Teix”.

Deixem el cotxe i seguim a peu per una pista sense asfaltar resseguint les cases de l’urbanització que ara ens quedarà a la nostra esquerra. La vista de l’Obac que ens queda a la dreta és molt bonica i el camí es força planer amb una lleugera baixada. Al final de la pista el camí segueix passant prop de les cases de l’urbanització, però ara és molt més estret.

Cal que seguim el camí fins que arribem a la darrera casa de l’urbanització. Al costat de la casa podrem observar un banc de fusta situat de manera què des d’ell podrem gaudir d’una excel·lent vista de l’Obac, el Castell de Bocs, el Paller de tot l’any i la serralada de Montserrat. En aquest punt, obert de vegetació, veurem davant nostre una cinglera i si poguéssim baixar-hi ens trobaríem el teix ja que està situat just a sota mateix. El problema és que l’accés per aquest lloc és impossible.

El que haurem de fer dons és continuar endavant per la carena, ara però sense camí i desviant-nos poc a poc cap a la nostra dreta, tot descrivint una mena d’arc; de manera que poc a poc tornem enrera, ja que el que volem és anar a parar just a sota de la citada cinglera. Si ens hi fixem, quan ja estiguem una mica més avall i hàgim tornat enrera, és possible que veiem algunes fites marcades amb pedres. Si és així seguim-les, ja que ens portaran per un petit xaragall cap a una zona humida sota la cinglera. No cal cercar l’arbre ja que fins que no estiguem just al seu costat no el veurem. L’arbre queda amagat dins d’una canal i en el darrer tram de camí cal anar en compte de no relliscar, ja que presenta una marcada inclinació.

En total es tarden aproximadament uns 30 minuts, des del cotxe fins l’arbre, i desprès podem finalitzar la sortida fent un esmorzar o un dinar al “bar el teix” (el trobarem seguint pel carrer asfaltat on havíem deixat el cotxe, uns 500 metres més endavant just al costat d’una plaça a mà dreta). Es tracta d’un senzill restaurant on podrem degustar una bona oferta de carns i verdures a la brasa a uns preus molt econòmics. Una altra alternativa és anar a “La Pastora”, al costat de la casa nova de l’Obac. A la casa vella hi ha el Centre d’interpretació de la Serra de l’Obac i en el que podrem gaudir d’un interessant audiovisual.

Una mica més endavant i entrant a una zona més obaga arribarem a la Font del Troncó, recentment arreglada i de la que sempre raja una bona quantitat d’aigua.

Seguim el mateix camí i planejant arribarem a un trencall ben marcat en que veurem a la dreta un camí que s’enfila. Ara som just a la Serra de la Pólvora i el camí que hem agafat puja de forma sobtada i sense descans. Només trobarem un petit descans a mitja pujada en un petit pla des del que tindrem una bona vista de la casa de l’Obac i de la serralada de Montserrat. Seguim pujant sempre pel camí més dret que trobem fins que finalment arribem a una pista forestal que ve precisament del Pla de l’Alzina del Vent que abans hem anomenat.

Seguim la pista cap a l’esquerra fins que arribarem a un dipòsit d’aigua i un coll amb un encreuament de camins, és el Collet de les Foradades. Nosaltres agafarem una camí que trobarem a la nostra dreta i que pujant ens portarà al cim de la Moleta, amb una vista magnifica de la serra de Sant Llorenç del Munt i la Mola. Aquest és un bon lloc per fer una parada i esmorzar. De nou tornem enrera fins al collet i agafem un camí que ens queda just al davant de per on hem baixat. És el menys ampla de tots i com a referència podem dir que està en direcció a Montserrat. El camí ens durà a una zona oberta i desprès prop d’uns pins que queden just a prop d’un estimbat. Estem just a sobre de les Foradades i per baixar-hi em de seguir el camí que per una mena de canal ens porta justa a sota de les roques. Un cop a baix hem de mirar d’anar cap a la nostra esquerra i de seguida gaudirem d’un lloc ben curiós. Les foradades són un seguit de petites coves que foraden les roques i que fan com una mena de petit laberint molt senzill de resseguir. Dins i podeu trobar rat-penats i algun escarabat com el que podreu veure en la fotografia. Aneu en compte que en un dels forats de les roques hi ha un eixam d’abelles molt gran que us pot portar algun ensurt si les molestéssiu massa.

Tornem enrera fins agafar el camí que ens havia portat a sota de les roques i el seguim. Primer planeja una mica però al arribar a uns pals elèctrics petits seguirà la seva direcció i baixarà sobtadament. Seguim la línia elèctrica i anem en compte amb la baixada. Desprès de creuar-nos amb una línia d’alta tensió més gran el camí segueix baixant i quasi al arribar al fons de la vall ens trobarem un trencall a a mà esquerra ben marcat que ens portarà a un camí més ampla, el qual seguirem en suau baixada.

El camí és fàcil de fer i ben aviat arribarem a un encreuament amb uns senyals que ens indiquen varies opcions. Nosaltres no en farem cap cas i seguirem endavant doncs, a pocs metres, ja ens trobarem de nou amb la carretera de Rellinars. Un cop a la carretera caldrà baixar un tram fins a trobar el lloc on havíem deixat el cotxe.