Compártelo:

Aquest diumenge de Pasqua florida he anat amb l’amic Manel Vives a cercar una planta molt bonica que floreix d’abril a juny a la Serra de l’Obac i amb l’objectiu de protegir-la no indicaré exactament on l’he localitzada. Us diré, això si, que la trobareu sempre en zones de prats i rocams calcaris assolellats i a poder ser orientats cara nord.

Es tracta de l’anomenada Fritil·lària dels Pirineus (Fritillaria pyrenaica o nigra) que pertany a la família de les Liliàcies i al gènere Fritillaria.

Aquesta flor surt d’un bulb del qual sorgeix una sola tija que pot arribar a una alçada d’entre 15 i 30 cm. Amb unes escasses fulles primetes (linear-lanceolada) i alternes. La tija finalitza en una única flor en forma de campana amb 6 tèpals lliures de color porpra (castany vermellós) i bandes de color groguenc verdós i que penja cap avall d’un peduncle en forma de bàcul. Curiosament aquest peduncle s’adreça quan fructifica.

Aquesta planta també rep el nom popular de “tauler de dames” degut al color escacat (ajedrezado) del seu interior amb quadres verds-groguencs i castanys.

La seva pol·linització la fan els borinots (abejorros) i la seva toxicitat és moderada ja que els seus bulbs són tòxics fet que fa que no siguin cercats per els porcs senglars. De fet no se li coneix cap ús fora d’alguna varietat que s’utilitza en jardineria ornamental.

Compártelo:

L’excursió la podem començar deixant el vehicle a l’aparcament de Sant Julià d’Altura, en la BV1248, i d’allí podem acostar-nos per veure l’exterior de l’església.

Nota històrica: la primera església data del segle XI i va experimentar importants canvis en els segles successius. Va ser durant el segle XVII que es va dur a terme una important reforma que conduí a l’església actual. La portalada actual mostra que es van aprofitar part dels materials gòtics d’una església anterior. El 1611 es va construir el cimbori i el 1693 el campanar. El retaule major era de l’any 1698. S’hi havia venerat una imatge de la Mare de Déu d’Altura, que sembla que devia ser de la fi del segle XII o el principi del XIII. Durant molts anys, es va guardar a la masia de Can Sales, després fou retornada a la parròquia i cremada el 1936. Durant la guerra del Francès l’església va ser incendiada i el cementiri profanat.

A fora de l’església podem observar els mosaics dedicats a Sant Julià i a la Verge d’Altura i desprès continuem cap a una zona de pins que donarà inici a la primera part de la caminada. Aquests pins són un testimoni del poc que queda del bosc de Can Deu arrasat per la forta ventada del 9 de desembre del 2014. La ruta que ara iniciem és planera i va en direcció a Sabadell per recórrer a camp obert el que abans havia estat un majestuós bosc. Si ens hi fixem observarem que actualment s’hi ha fet una important reforestació. Quan ja veiem que ens acostem a la Masia de Can Deu (avui malauradament tancada) veurem fàcilment una petita ermita romànica que val la pena dir que no és autòctona del Vallès. Es tracta de l’ermita de Sant Vicenç de Verders o Sant Vicenç Sarriera, que presenta característiques preromàniques i llombardes i que l’any 1973 fou traslladada i reconstruïda pedra a pedra des del seu emplaçament originari al terme de Santa Maria de Corcó, al costat del mas Verders, avui colgat sota les aigües de l’embassament de Sau.

Aquest pot ser un bon moment per esmorzar i desprès desfer el camí fins a Sant Julia d’Altura però aquesta vegada per la banda de la zona de pícnic. Allí agafem un camí ample i senyalitzat que baixa cap al torrent de Ribatallada. Al llarg d’aquest camí que es va fent fent cada cop més ombrívol hi trobarem dues fonts, la primers és la font dels Capellans i la segona més senzilla la font del Suro. Continuem baixant fins que trobem una bifurcació en que a la dreta en duria al torrent de Ribatallada i desprès al Riu Ripoll i a l’esquerra el camí que agafem i que ens condueix sota mateix d’unes runes que són fàcilment visibles davant nostre i que corresponen a l’antic castell – masia de Ribatallada.

Nota històrica: L’antic castell actualment és un mas mig enrunat situat al capdamunt d’un turó, tot i que el lloc ja és documentat l’any 1060 i el castell, l’any 1080. L’any 1136 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV el donà en feu al senescal Guillem Ramon. L’any 1310 Gastó de Montcada establí el castell als Clasquerí, senyors de Castellar del Vallès. A la segona meitat del segle XIV hi tenien drets els Pera de Ribatallada, els Togores (emparentats amb els anteriors) i els Clasquerí. Al final del segle XIV ja es parla del mas de Ribatallada i d’una família pagesa cognominada Ribatallada. La masia i la família Ribatallada van tenir continuïtat des de les primeres referències documentals del segle XIV fins a l’any 1802, en què morí solter el darrer hereu Ribatallada. L’any 1879 Ignasi Juliana de Ribatallada i Albert va vendre la finca a la Societat de Propietaris de la Mina d’Aigües de Sabadell per 11.250 duros.

El camí aviat arriba al que queda de l’antic Pantà de Ribatallada que fou construït el 1895 amb una capacitat de 10.000 m3 i que s’alimentava de les aigües de la mina de Ribatallada i de la mina del torrent de Gotelles. Va ser una de les principals fonts de proveïment d’aigua de Sabadell, fins que els aiguats de 1962 el van inutilitzar.

Nosaltres continuem pel mateix camí ample fins que arribem a una bifurcació, on a la dreta hi veurem un camí més ample que no hem d’agafar i a l’esquerra un de més estret que segueix un curs d’aigua que precisament dona nom al torrent de Gotelles i que és el que seguim. El camí no és gens perdedor ja que va saltant d’una banda a l’altre del curs d’aigua i podem dir que és molt bonic de fer i el paisatge et recorda una mica al del Montseny. L’aigua ens acompanya fins que arribem a una zona d’aiguamolls i on el curs d’aigua del torrent desapareix segurament filtrat en el subsòl. Cal que continuem pel mateix camí fins que arribem a la font de la Moreria i poc desprès a la font de Gotelles que que dona una aigua molt saludable, degut en part  que en aquest torrent s’hi troben moltes plantes de Cua de Cavall que diuen que són molt diürètiques.

Al costat d’aquesta font trobem un camí que s’enfila fort i que en pocs minuts en porta a una zona de camps oberts i cultivats i planejant arribem a la mateixa carretera BV1248. Aquí cal que travessem la carretera i agafem un camí lateral que en direcció a Sabadell (a la nostra esquerra) ens retorna cap a Sant Julià d’Altura. Cal que continuem fins que trobem a mà esquerra un trencall que de nou ens porta a la carretera. Nosaltres la travessem i continuem per un camí ample i que cal seguir sempre a la nostra dreta fins que veiem que ens porta sense cap dificultat fins l’aparcament on hem deixat el vehicle. Poc més de 7 quilometres d’una agradable caminada que permet apreciar paisatges molt variats i a la vegada molt propers i desconeguts.

 

 

 

 

 

Compártelo:

L’excursió la comecem  a l’aparcament de l’Alzina del Sal·lari on deixem els vehicles i comencem pujant pel carrer asfaltat que hi trobem. De seguida agafem una pista que trobem a mà dreta força ample i planera des de la que gaudim ‘unes boniques vistes del Morral del Llop. Arribem a un encreuament de camins on agafem el que queda a mà esquerra, ample i planer i el seguim sense agafar cap dels caminets que trobem a la nostra esquerra.

Seguim fins arribar a una mena de plaça natural i on el camí que seguim fa una forta giragonsa a l’esquerra. En aquest punt ens desviem a mà dreta seguint un camí que inicialment és ample però que a poc a poc es farà estret. El camí sense pèrdua ens porta directament als Graons de Mura que veiem just davant nostre. Els pugem i quan arribem al punt en que giren a mà esquerra veurem una petita bassa que acostuma a estar seca. En aquest punt cal cercar un corriol a mà dreta que inicialment cal grimpar per damunt d’una roca i que en poques passes ens porta a la cova dels Traginers i que és una antiga balma obrada. A la banda dreta de la balma surt un camí que puja de nou al camí dels Graons de Mura que de nou seguim de pujada fins arribar a la carena del Coll de Tanca. Aquí cal agafar, just a l’altra banda de la mateixa carena, un caminet que baixa fort fins a travessar una pista i que de nou seguim pel mig d’un bonic bosc d’alzines. El camí a voltes sembla una torrentera i baixa bastant fort. Trobarem una desviació a mà esquerra que no agafem i més endavant ens trobarem un trencall amb un camí a la dreta i un a l’esquerra. En aquest punt no agafem cap d’aquestes opcions sinó que seguim recte pel mig del bosc. Inicialment sembla que no hi ha camí però de seguida veiem que si i que ens porta a una carena que cal resseguir fins al seu final sense desviar-nos per cap trencall.

Al final de la carena arribem al mirador de les Agulles de Mata-Rodona on podem esmorzat tot gaudint del paisatge de les Agulles i del Turó del Mal Pas que queda davant nostre. Un cop tips tornem enrere uns 200 metres fins a trobar a mà dreta un camí que baixa fort i anant en compte de no caure. El camí acaba al final del torrent de Mata-Rodona però cal que abans d’arribar-hi (uns 25 metres abans) cerquem un corriol molt poc fresat a mà dreta baixant que ens porta a una zona on podrem gaudir de la vista de les Agulles de Mata-Rodona per sota.

De nou tornem a aquest punt i seguim el camí travessant el torrent. Ara el camí pujarà pel mig d’un bonic bosc bastant ombrívol fins que girarà a ma esquerra i ens portarà a la zona de la Fosca on trobem un trencall amb dos camins. Nosaltres agafem el de l’esquerra que en poques passes mena a una pista ample. Travessem la pista i unes poques passes més amunt d’on hem sortit veiem un camí a ma dreta que seguim. El camí és planer i fàcil de fer i quan s’obri ens permet veure a la nostra dreta un caminet que porta a un mirador de la zona de la carena de la Fosca i de la  carena del Quarto de Reixa.

De nou seguim el camí anterior  fins que trobem un trencall a mà esquerra que amb forta pujada ens porta a dalt  de la carena, just en un lloc conegut com la Sesta Grossa. Ara fem el camí carener que trobem a la nostra esquerra i planejant arribem a Coll de Tanca, tot visitant a mig camí una alzina surera que ningú sap que hi fa tota sola en aquest indret.

Baixem pel camí que hem fet abans i quan arribem al final de la zona dels graons que hem fet de pujada cerquem un trencall a mà esquerra que agafem. Més endavant el trencall ens porta a una corba on cal estar atents de trobar un petit corriol a mà esquerra que baixa cap a la Font dels Traginers. Gaudim de l’agua fresca d’aquest font que quasi bé mai s’asseca i seguim pel camí que hi ha al seu davant i que baixant ens porta sense ensurts a una pista ample que de baixada travessa un torrent i puja fins enllaçar amb la pista que abans havíem fet al inici de l’excursió. La seguim a mà esquerra i ens porta de nou a l’aparcament tot donant per finalitzada la caminada.

No indicarem en quin punt de la sortida per tal de no malmetre el lloc, però cal dir que sense voler hem descobert una petita cova obrada en que una colla s’ha cuidat de tenir-ho tot preparat per fer-hi algun esmorzar, ja que a dins hi tenen una taula i deu cadires amb menjar i altres estris, tot ben condicionat.  Per baixar a la cova cal fer-ho amb l’ajuda d’unes cordes que ells mateixos hi ha col·locat.

Compártelo:

L’excursió comença a l’aparcament per autocars de la Mata, el primer que trobem a mà esquerra. A l’altra banda de la carretera trobarem una mica abans d’un camí protegit per un cadenat, un camí que baixa per unes roques i desprès gira a mà dreta per baixar per rocams fins a enllaçar amb un camí més ample i planer i que agafarem a mà esquerra fins que arribem a la llera de la riera de la Calçada. La travessem i en trobem un trencall amb 2 opcions, la de l’esquerra correspon al camí per on tornarem a la baixada i el de la dreta que puja és l’antic camí de a calçada i és el que agafem. No em d’agafar cap trencall més i em de mirar de seguir sempre aquest camí més ample. Més endavant i desprès de passar per una mena de congost de pedra trobarem un camí marcat que s’enfila a la nostra dreta i que també ens portaria a la carena del Pagès però que no agafarem. Aquí el camí ens mostra unes restes de murs a la nostra esquerra que ens mostren la importància que va tenir aquest camí anys enrere i el motiu de que porti el nom de calçada, en referència a l’antiga calçada (potser d’origen romà) que anava de Matadepera a Coll d’Eres per travessar a la zona de Sant Llorenç Savall.

Passem per una zona planer i just quan s’enlaira trobem a l’esquerra un caminet pot marcat que ens porta  les restes que quedem de l’antiga Bassa de la Calçada i que sembla que era una reserva d’aigua pel poblat de Coll d’Eres (per cert un poblat d’origen desconegut ja que mai s’ha excavat ni estudiat degudament). El camí continua planer fins arribar a tocar la riera i llavors es torna a enlairar seguint la traçada del torrent. Passem per tota d’arbres caiguts i arribem a una zona de grans roures amb una part de pujada forta. Al final el camí gira a l’esquerra i es torna planer per arribar a enllaçar amb la carena del Pagès. Agafem la pista a mà dreta i 10 metres més endavant girem per un ample trencall que trobem a l’esquerra. Uns metres més i trobem a la dreta una piràmide de pedres que ens demostrarà que hem agafat el camí correcte. És un camí planer entre alzines i boixos i que ens porta a un Mirador on podrem gaudir d’una excel·lent vista dels Emprius a l’esquerra, de Rocamur en front i fins i tot en dies clars podreu veure el mar al fons a la dreta.

A la dreta del mirador surt un camí que agafem. Aviat s’endinsa en una zona boscosa bastant ombrívola. Desprès de passar per el costat de dos grans pins a banda i banda cal estant atents ja que 50 metres més endavant trobarem un trencall a mà esquerra i que si el seguim ens portarà desprès de travessar dos torrentets a la zona de la Roca Encavalcada. La tindreu a  tocar de la mà i podreu observar una de les meravelles més espectaculars del Parc. Al costat mateix de l’accés a la Roca surt un caminet que si el seguim uns pocs metres més endavant en durà a la zona de les Agulles de les Fogueroses.

Un cop visitada la zona tornem enrere fins el trencall anterior i seguim pel camí que 50 metres més endavant ens porta a un nou trencall. Aquí podem desviar-nos un moment pel camí que queda al davant nostre i que uns 150 metres més endavant en durà a la zona de la Foradada, però costa de veure i l’accés es força difícil, ja que la baixada que hi porta és bastant perillosa.

Nosaltres agafem el trencall a mà esquerra que ens porta a un nou trencall, a l’esquerra i en baixada cap a la canal de l’Escaleta que agafarem d’aquí una estona i al davant l’accés als miradors de les Fogueroses. El primer el trobarem de seguida a mà esquerra però és millor seguir per el que queda més a la dreta i que porta a un mirador doble. Primer un mirador a la dreta que permet una espectacular vista de la zona de la Morella i justa sota dels nostres peus el gran Til·ler de les Fogueroses, un dels més grans del Parc amb més de 15 metres d’alçada. Uns metres més endavant trobem el mirador davant nostre que ens permet una vista increïble de les Fogueroses i en especial de la Roca Encavalcada i les Agulles.

Tornem enrere uns metres i mirem de baixar per una canal que trobem a la dreta i que representa que va a parar sota del mirador on acabem d’estar. Aquí podrem observar una foradada en forma triangular que poca gent coneix.

Retornem fins al camí d la canal de l’Escaleta i ara l’agafem tot baixant de forma abrupte. Cal vigilar ja que la baixada es de terra i podem patinar. Aquesta canal és molt espectacular per algun gran exemplar de Boix Grèvol que hi podrem observar (en la fotografia el podreu veure ben florit). Desprès d’una forta baixada veurem que la traça ens porta cap a l’esquerra i aviat anirà agafant una mena de camí que es torna més planer. Just quan el camí arribi a una torrentera ben marcada cal que alcem la vista i mirem amunt. El que veureu no té explicació possible, és potser un dels moment més màgics que viureu al Parc. La vista de la Roca Encavalcada per sota no es pot explicar ja que s’ha de viure.

El camí segueix més o menys planer i hem de mirar de no agafar cap trencall fins que sortim a un roquissar. Aquí caldrà aturar-nos i girar-nos per observar les imponents Agulles que abans ja havíem vist des de  dalt. Seguim i donem la volta a una gran formació rocosa coneguda com el Paller i ens endinsem a la zona de la canal del Paller amb una nova vista de la segona zona de les Fogueroses presidida per dues grans formacions rocoses, la més gran i que queda és a l’esquerra coneguda com el Gegant i més a la dreta la Roca de l’Abadessa.

El camí va resseguint la canal per travessar-la i portar-nos a l’altra banda i potser es fa una mica llarg i a voltes un xic perdedor. Hem de procurar sempre seguir a mà esquerra i no desviar-nos ami per cap canal. Just quan ens trobem a l’altra banda i veiem sota nostre la casa del Marquet de la Roca trobarem uns padrons a l’esquerra que senyalen l’inici d’una canal que és la que jo he agafat i que és bastant forta de pujar. Només la recomano per persones entrenades, els qui no es vulguin complicar poden seguir el camí que més endavant enllaçarà amb la canal de Llor i podreu pujar per ella fins a Coll d’Eres. La canal que jo he pujat és bastant relliscosa i quan arriba a dalt cal cercar un camí carener poc marcat que en pujada forta ens durà fins a la zona de les sepultures de Coll d’Eres amb una excel·lent vista del Montcau a la dreta.

El camí enllaça amb la carena del Pagès i seguint a mà dreta en pocs metres arribem a Coll d’Eres. Travessem i just quan sortim a la zona oberta cal agafar un caminet a mà esquerra que baixa primer per un rocam i desprès s’endinsa en una zona arbrada força ombrívola. El camí ens porta a un barranc molt bonic amb una bona vista del Montcau i desprès baixa cap a la riera de la Calçada fins a enllaçar amb el trencall que havíem descrit al principi de l’excursió. Travessem la riera i seguim pel camí planer fins que trobem una roca rodona al mig del camí. 50 metres més endavant trobarem un caminet a la nostra esquerra que baixa fins a la font de la Llicona que quasi bé sempre està seca. El camí de tornada al cotxe és el mateix que hem fet al mati i en uns 5 minuts ja hi arribarem sense més dificultats. Si us sobre temps podeu visitar els castanyers de la Mata, que trobareu a la zona de picnic que hi ha a la dreta, abans de la caseta del Coll d’Estenalles.

Uns 7 quilometres de caminada amb alguna dificultat però amb unes vistes simplement maravelloses.

Compártelo:

Deixem el cotxe a l’aparcament de l’Alzina del Sal.lari i pugem pel camí que ressegueix els carrers de l’antiga urbanització. A la primera corba trobarem un camí ample a la dreta protegit per una tanca i just al davant un caminet que s’endinsa per una mena de torrent. L’agafem i veurem que aviat pujarà pel mig d’un alzinar en el que trobarem la Cova-Avenc del Picarol. Seguim pujant ara més fort fins que el camí ens porta a un camí ample i planer que agafem a ma esquerra fins a trobar els carrers de l’ urbanització. Des d’aquí anem agafant els trencalls que trobem sempre a ma dreta fins arribar al Coll de Tres Creus.

Al coll trobem una cruïlla de camins i ens decidim per que trobem just al davant i que baixa cap a la zona de la Font de la Pola. Mentre baixem gaudim d’una excel·lent vista de la zona del Paller de Tot l’Any i al fons la serralada de Montserrat. Passem pel costat d’una gran alzina i de les restes d’una carbonera i si ens fixem a la nostra dreta trobarem varies roques característiques, primer El Setrill amb una petita foradada que li dona la semblança d’un setrill de serraller i desprès El Cantir (també anomenat la Gloriosa Boina d’en Peret) just en un moment en que el camí fa una petita corba a l’esquerra i travessa una petita torrentera i finalment El Rave amb un pont de pedra en la part inferior. Més endavant arribem a la zona de la Balma de la Porquerissa(uns metres abans d’arribar-hi podem observar a la dreta del camí les restes d’una antic enterrament d’època medieval).

Resseguint per sota les roques del Turó de la Pola, que queda a la nostra dreta, entrem en una zona boscosa que ens porta, agafant un trencall a la dreta, a la Font de la Pola on podem parar a esmorzar aprofitant una de les taules de pedra que s’hi conserven. Tornem al camí que passa per sota de la font i als pocs metres passarem per sota d’una gran roca a la dreta anomenada El Gendarme. Desprès trobem un primer trencall a mà esquerra en baixada que agafem i seguim sense desviar-nos passant pel mig d’un bonic alzinar.

Aquest camí finalment surt a una zona oberta de rocam i aquí trobarem una bifurcació. Nosaltres agafem el camí de la dreta que passant per zones de bosc i rocam finalment arriba a un coll amb varis trencalls. Nosaltres agafem el que queda ala davant nostre i que puja per un bosquet tot admirant la vista del Paller de tot l’Any que ens queda a la nostra esquerra. El camí girarà i passarà per la part nord en la que podrem gaudir de la vista de les balmes de l’Espluga. Fent aquest camí que passa per zones de bosc i de carena (som a la Carena de l’Espluga) podrem veure tres vegades a mà esquerra el paller de tot l’any. A la tercera veurem a mà dreta un padrons al costat d’una bonica savina i que marca el caminet que porta a les runes de l’antic Mas de l’Espluga, que presenten restes de filades d'”opus spicatum“.

Tornem enrere i seguim el camí d’abans que aviat girarà cap a la dreta de forma sobtada i ens portarà primer per una zona oberta i desprès creuant una zona boscosa a un coll amb dos camins. Un que segueix al davant nostre i que ens portaria al Torrent de la Font de la Cansalada i l’altra gira 180 graus i comença una baixada per un bonica zona de bosc en que en la part més baixa hi podrem apreciar una roureda on antigament hi havia el formidable Roure de l’Espluga, del que actualment només en queda una part de la soca mig podrida i que podrem trobar fàcilment  a la nostra esquerra just abans de creuar una torrentera que ens arriba de la dreta.

Poc més endavant creuem el Torrent de l’Espluga i iniciem una pujada per un camí que encara mostres que antigament havia estat empedrat. Seguim pujant fins a trobar una zona de bancals que ens acosta a les Balmes de l’Espluga. Quan hi arribem podem observar que aquest conjunt està format per dues balmes obrades i el mur de contenció que hi passa pel davant. La balma que queda més a la dreta és de petites proporcions i segurament deuria servir com a construcció auxiliar. La segona presenta detalls interessants ja que hi podem apreciar fragments d'”opus spicatum” que datarien la construcció a l’època alt-medieval (S. IX).

La balma permet poder-hi fer nit a dins i esta en un estat de conservació bastant bo. Si seguíssim el camí de l’esquerra arribem a una zona oberta en el que a la nostra dreta podríem veure la bassa de l’Espluga i un bon exemplar de roure al seu costat. A mà esquerra surt un camí que baixa, tot saltant antics marges de conreu, fins a l’Avenc de l’Espluga.

Però nosaltres seguim per la dreta tot passant pel costat de la Balma més petita i poc desprès trobem un coll on a ma esquerra trobem un camí que puja fins a d’alt del Turó de l’Espluga. Nosaltres no pugem i seguim endavant per aquest camí força ample fins que trobem un trencall amb un camí ample al davant i un trencall marcat amb padrons a la dreta i que és el que agafem en pujada. Més endavant trobem uns nova bifurcació que agafem de nou a mà dreta i en pujada. Aquest camí ens portarà al coll on havíem agafat abans el camí que ens havia portat al Mas de l’Espluga. Aquí agafem el camí que queda més a l’esquerra i que finalment ens porta a una bifurcació on a la dreta trobem el camí que havíem fet a l’anada i que ens portaria al camí de la Pola. Nosaltres agafem el camí de l’esquerra que puja fins a l’extrem dels Castellots de Tanca i pel Quarto de Reixa. Passada aquests zona de rocams ens endinsem al bosc d’alzines i aquí ens hem fixar en el moment en que el camí giragonsa a la dreta per tal d’agafar el camí que ens queda més a la dreta i que ens porta primer a passar per sota de El General i desprès per sota de la font de la Pola. Des d’aquest punt refem exactament el camí que havíem fet al principi de l’excursió fins arribar a l’aparcament de l’Alzina del Salari on havíem deixat el nostre vehicle.

Compártelo:

Fa temps que no posava cap sortida i no és perquè no n’hagi fet cap, és perquè no trobo el moment de fer-ho, disculpeu.

Avui he anat a cercar una balma obrada que no coneixia, la Balma del Sot de la Carda. L’excursió l’he començada a l’aparcament que hi ha al costa del camí Moliner a la urbanització de El Pla de Sant Llorenç de Matadepera.

Al costat de l’aparcament trobem un camí que s’enfila i un de planer que surt perpendicular al carrer. Aquest darrer és el que agafarem i seguirem fins arribar a una cruïlla en que trobarem una pista ample que prové de la Carena de la Costa del Tet (a la dreta) i que nosaltres agafarem a mà esquerra, tenint en compte que cal agafar la pista que planeja i que queda més a la dreta i no la que puja fort amunt (aquesta és per on tornarem).

La pista, que segueix el traçat de l’antic Camí Moliner, és molt planera i ofereix unes boniques vistes de la zona dels Plecs dels Llibres al fons. Quan faci una forta giragonsa a la dreta iniciarà una lleu pujada fins que trobem un bifurcació. Nosaltres agafem el camí de més a l’esquerra que puja i que aviat ens durà a una nova bifurcació amb un camí a l’esquerra que puja i un, més a l’esquerra, que planeja i que travessant una zona boscosa ens durà al Coll de Grua. Aquí ens trobarem amb una pista ample i just davant nostre un corriol que no hem d’agafar. Cal que pugem una mica per la pista a mà esquerra i agafem el camí que surt a la nostra dreta i que d’entrada planeja suaument.

Deixant enrere uns bons exemplars de pi pinyer i quan travessem una zona especialment humida, ens trobem amb l’anomena’t Gorg del General, que és com una bassa just al costat esquerra del camí. Aquest gorg s’utilitzava per abeurar el bestiar que feia el trajecte de Matadepera a Sant Llorenç Savall que és on hi havia els molins (d’aquí bé la nominació del camí Moliner).

Cal indicar que el camí mostra unes excel·lents vistes de la Castellassa de Can Torres i dels penya-segats del Mal Pas de la Castellassa. Seguim endavant i arribem a un gran roquissar on, al costat d’un gran tron caigut, hi veurem la Font falsa de les Mosques. Ara el camí s’acosta a les roques de sota de la Castellassa i aquesta desapareix de la nostra vista. A l’esquerra i en una zona boscosa veurem enfilar-se una canal bastant costeruda que porta fins a la mateixa Castellassa. Nosaltres seguim endavant i just al sortir en una clariana cal fixar-se que el camí gira fort a la dreta i baixa de cop. Baixem i entrem en una zona boscosa. Ara cal estar atents ja que, just desprès d’un roquissar i a l’entrar de nou en la zona boscosa hem d’agafar un trencall que costa de veure a la dreta (hi ha unes petites fites de pedra). Aquest camí, poc fressat, baixa per un bosc d’alzines i sense massa dificultats ens porta a una zona bastant ombrívola que finalment en durà al peu d’una gran balma. Aquí hi trobarem la llarga Balma del Sot de la Carda, al final de la qual hi veurem una mena de bassal de pedra que recull els degotalls d’aigua que s’escolen i que és l’anomenada font de les Mosques. Aquí hi podem observar restes d’algun animal que s’hi deu aixoplugar, potser alguna guineu.

Desprès de fixar-nos en les diverses parts obrades de la balma i en la petita figuera que s’ha arrapat a les pedres de la balma us comentaré que aquesta balma té dues zones: la que visitem i una altra que té un accés molt difícil a continuació d’aquesta. Segons sembla fa molt anys enrere aquesta balma va ser objecte de disputa entre uns carboners i unes dones que es dedicaven a la producció de pega. Sembla que finalment van decidir repartir-se la balma, quedant-se cada un dels grups amb una de les dues zones.

Desprès de comentar l’anècdota, que sembla que històricament és certa, tornem enrere i pugem fins el camí que abans havíem deixat i el seguim a mà dreta, tot baixant per el bosc d’alzines. El camí poc a poc es farà planer i girarà a mà esquerra fins arribar al Coll Llarg.

Aquí si ens girem gaudirem d’una espectacular vista de la Castellassa de Can Torres i si avancem una mica més podrem veure una vista increïble de la zona de la Castellassa del Dalmau. Aquest camí puja una mica fins al Turó de Matalonga on podrem veure amb més perspectiva aquestes vistes.

En aquest punt girem cua i retornem per el mateix camí refent els nostres passos i tornant a passar per la Font Falsa de les Mosques i el Gorg del General i arribant finalment al Coll de Grua. Al enllaçar amb la pista ara l’agafem de pujada a mà dreta i la seguim fins que aquesta s’acabi just al peu d’un roquissar. Aquí cal seguir un caminet que rodeja el Gurugú per sota i deixant-lo sempre a la nostra dreta. Seguim fins al Coll del Mal Pas i cerquem un camí que baixa la nostra esquerra i que ens porta a un camí més planer que ens porta a la zona dels dipòsits, just on comença el camí dels Monjos. Seguim fins a trobar a la nostra esquerra un camí ample que baixa fort i que ens porta a l’encreuament amb el camí Moliner que havíem vist al inici de la caminada. Agafem el trencall que trobem més a la nostre dreta i de seguida arribem a l’aparcament on havíem deixat el cotxe. Hem caminat uns 6 quilòmetres en total.

Compártelo:

Aquesta és una excursió curta, poc més de 4 quilometres, que pot anar bé per si disposem de poc temps.

Anem per la carretera de Terrassa a Castellar del Vallès i uns 50 metres abans d’arribar a la corba del pont que travessa el riu Ripoll, veurem a la nostra esquerra un trencall ample on podem deixar el cotxe aparcat. D’aquí surt una pista que ens porta a una gran torre anomenada Els Saulons i que queda a la nostra esquerra. Seguim per la pista (apta per cotxes) i passem pel costat d’alguns horts a banda dreta, fins que arribem a un trencall ben marcat amb una pista encimentada que puja a la nostra esquerra. Nosaltres hem de seguir la pista de terra que queda just davant nostra i que planejant resseguirà una zona d’oliveres.

Més endavant trobarem un trencall a mà esquerra que giravolta en direcció contraria de on hem vingut. El seguim i desprès d’una corba marcada a la nostra dreta ens porta a l’entrada d’una propietat privada. Seguim fins a la propera corba a l’esquerra i aquí agafem una caminet que s’endinsa pel bosc i que puja per uns marges de pedra fins al Turó de la Malesa.  Al cim hi trobem més restes de pedra seca, el que indica que tot aquest turó havia estat cultivat.

Baixem enrere fins al trencall primer i seguim de nou la pista fins a una mena de placeta en que un senyal ens indica que es tracta d’un abocador clausurat. Al davant surt un caminet que s’endinsa pel bosc i que nosaltres seguim. A la nostra esquerra aviat trobarem unes parets de pedra bastant grans i a la dreta sentirem el soroll del riu Ripoll.

Arribarem a un punt on trobarem un caminet a la dreta que baixa sobtadament i que no hem d’agafar. Cal seguir endavant fins que arriba un punt que el camí ja no pot passar. Llavors trobem que el camí baixa a mà dreta cap al riu. Ens hi atansem i arribem a la zona del Gorg Blau. Una cascada y una gran bassa marquen aquest indret poc conegut i encara bastant feréstec.

Aquí el camí queda perdut i no es pot continuar, de manera que tornem enrere fins a on hem deixat el cotxe, tot i que no donem l’excursió per finalitzada. Ara cal que travessem la carretera i la seguim fins travessar el pont nou (d’aquí tindrem una bona vista del pont vell). Un cop travessat el pont cal agafar un caminet de terra que trobem a la nostra dreta i que ens porta just fins al Pont Vell. El travessem tot observant la gorja del riu Ripoll que en aquest punt és bastant impressionant. A l’altra banda trobem uns banquets de fusta i un camí a la nostra esquerra que ens porta a una zona d’horts. El camí és ample i, si ens hi fixem a ma dreta podfrem observar una cova habitatge excavada al marge del camí.

Ara el camí baixa i aviat veurem que a l’esquerra hi ha unes baranes de fusta. En aquest punt ja podrem albirar una bassa que és a on ens dirigim.

Baixem fins a trobar un trencall a l’esquerra que baixa fins la bassa. A l’esquerra de la bassa hi trobarem la font de Can Pèlegs amb una indicació de que l’agua no és potable. Tornem enrere fins els bancs que abans hem vist i agafem un caminet que puja darrera seu fins la carretera, just a l’altra banda de l’aparcament del cotxe.

Compártelo:

Comencem deixant el cotxe a l’aparcament dels xiprerets (desprès de l’alzina del salari) i travessem la carretera per agafar un camí que surt del costat mateix dels xiprers i que per un rocam ressegueix la carretera que ens queda a la nostra dreta. El camí aviat girarà a l’esquerra i s’enfilarà tot seguint la traça d’uns pals elèctrics. Arribarem a un planet amb una bona vista de les cingleres que ens rodegen. Trobarem un trencall a l’esquerra però nosaltres seguim camí amunt, tot passant per un bonic bosc d’alzines i arribant finalment a la Font de l’Hort. A l’esquerra de la font i al costat d’una gran alzina surt el camí que ara puja fort per una canal fins a sortir a un rocam on trobarem un trencall que agafarem a ma dreta. Pocs metres més endavant trobem un nou trencall que de nou agafem a la dreta. El camí, ara planer, ens porta fins la punta de El Castellar on podem esmorzar tot gaudint d’una vista excel·lent.

Tornem enrere el camí i, si no agafem cap trencall, arribarem sense problemes a la pista ampla que ve de la Mata i que prenem a mà esquerra fins que arribem a Coll de Garganta on gaudirem d’una bona vista a la dreta de la canal de la Font Freda i el Pujol de la Mata.

Seguim per la pista, carena de la Castanyera, que ara puja fins arribar, al final de la pujada, a un trencall ben marcat i agafem el camí que puja a la nostra esquerra. Ara cal no deixar aquest camí carener que puja i baixa durant una bona estona i gaudir de les vistes, a l’esquerra la Mata i el Montcau i al davant Castellsapera. El camí finalment ens portarà fins a la punta mateix del Morral del Llop on la vista ens permet gaudir de una bona part de la serra de l’Obac i la Mola. Aquí és on hem trobat un be perdut que ja fa dies que viu en aquest rodal.

Ara tornem enrere fent atenció a la nostra esquerra per trobar un trencall, marcat amb padrons, i que baixa fort per una canal que ens porta finalment a un rocam on l camí gira cap a la nostra esquerra en direcció a la punta del morral del Llop per sota. Giravoltem la punta tot resseguint la cinglera i arribem a una balma obrada. Uns metres més endavant hi trobem els tradicionals pessebres d’aquesta zona i en particular el dels Tres Reis, que ja fa anys que el fa en Josep Ferré Grau, un veterà escolta de muntanya de l’antic agrupament de la Sagrada Família.

Continuant pel camí que ens ha portat a aquest punt arribem a uns rocams i sense agafar un trencall que trobem a la dreta arribem primer a una petita balma roja i desprès a les balmes del Gat Mesquer. Més endavant el camí segueix per un rocam i cal estar atent de trobar el camí que s’endinsa pel bosc i baixa de forma sobtada fins enllaçar amb un camí que ara prendrem a mà esquerra.

El camí es planer i aviat trobarem un trencall marcat amb padrons a la dreta que du directament a l’aparcament. Nosaltres seguim i desprès de passar per costat d’un pi tombat trobarem un camí a l’esquerra marcat amb padrons i que puja fort que no agafarem. Més endavant el camí quasi toca la cinglera que queda  a la nostra esquerra. 50 metres més endavant hi ha una canal que porta a una zona de coves que avui no visitarem.  Ara el camí puja fins a trobar una bifurcació que prenem a mà dreta (a l’esquerra pujaríem a Coll de Garganta). El camí ens portarà a una zona oberta on passarem per sota d’una línea elèctrica (si seguíssim pujant seguint els fils arribaríem a la cova de l’Estrella). Nosaltres seguim pel rocam fixant-nos  que el camí s’endinsa pel bocs. Aquí cal aturar-se i fixar-se amb un gros pi que queda més a l’esquerra i al que podem arribar seguint un camí poc traçat. Un cop som al pi cal cercar un camí que quasi no es veu darrera una alzina i que s’hi puja per un petit rocam. Curiosament a partir d’aquest punt el camí és força marcat i sembla quasi empedrat. Hi pugem seguint una zona acanalada i aviat trobarem a la dreta una roca foradada coneguda com el Mirador de la Font de l’Hort.

Nosaltres no seguirem pujant, sinó que tornarem enrere fins el camí que abans aviem deixat i que s’endinsava pel bosc i que estava marcat amb padrons. Aviat arribarem al trencall que al començament de l’excursió havíem trobat tot pujant a la Font de l’Hort. Ara agafem el camí a mà dreta tot baixant fins que trobem a mà dreta un caminet que segueix els pals elèctrics. L’agafem i de forma planera ens endinsem en un bosc bastant tupit fins que giravolta desprès de passar un torrent cap a l’esquerra. 50 metres més endavant trobarem uns padrons a l’esquerra que marquen un caminet molt poc marcat que ens porta a poder visitar un antic forn força ben conservat. Nosaltres seguim pel camí fins a trobar un trencall que agafem a mà esquerra i que ja sense cap més entrebanc baixarem fins a la zona del pàrquing dels xiprerets.

Una matinal fàcil de fer i on podrem gaudir de grans vistes del Parc Natural.

Compártelo:

Hem iniciat el nostre recorregut al Km 15,800 de la carretera de Terrassa a Talamanca (BV 1221), en una corba pronunciada, on trobem l’aparcament de la Sabatera. Iniciem l’excursió agafant un camí a mà esquerra i que trobem uns metres abans d’arribar a unes pilones. El camí comença per ficar-se al bosc d’alzines i deseguida hem d’agafar un trencall a l’esquerra, que és planer i desprès puja fins la carena del Muronell. Ara seguim el camí en sentit Nord, que baixa suaument seguin la carena. Davant nostre en aquest tram, sempre tenim el Pujol de la Mata, i a l’esquerra el torrent de la Font Freda.
Més endavant hem trobat un camí a l’esquerra que ens ha portat a la cova del Plana (del Muronell, dels Lladres o dels Moros).
Seguim la carena i ens acostem al Pujol de la Mata . En un espai rocòs i amb unes bones vistes del torrent de la Font Freda ens hem aturat per esmorzar. Un cop tips, hem agafat el camí que ara baixa fins que passem un petit torrent i segueix en mig del bosc, planer. Surt a una clariana amb roques de color vermellós  on hi trobem una bifurcació.
Hem seguit el camí de la dreta que suaument puja fins la carena del Pujol en uns 10-15 minuts, passant per un bosquet molt agradable. Al coll hem agafat el camí de l’esquerra, en sentit Oest, que ens ha portat al cim del Pujol de la Mata, on hem gaudit de magnifiques vistes. Uns agafadors clavats a la roca en dos trams ens han permés arribar al cim, finalment també hem visitat la foradada que travessa el turó.
Ja de baixada hem passat de nou pel collet del Pujol i per un bonic camí per dins del bosc hem arribat fins la Sesta de la Foréstega on hem fet una breu parada. En aquest punt hem seguit el camí que va per la dreta de la Sesta Foréstega, tot passant per una petita balma amb un mur de pedra seca, D’aqui ja hem arribat al collet de la Sabatera i poc més enavant a l’aparcament on hem deixat els cotxes.
Una agradable caminada d’uns 4,5 quilometres de llargada i unos 260 metres de desnivell, apta per tothom.

La darrera imatge és la del Roure del Parrac, que es pot visitar prop d’aquesta zona).

 

Compártelo:

Agafem la carretera de Terrassa a Mura i ens desviem, desprès del quilòmetre 19, pel trencall que trobem a la dreta i que ens porta a la Masia de la Vall. En un parell de minuts arribem al costat de la masia i hi aparquem el cotxe.

Sortim de la Masia de La Vall deixant la masia a la nostra dreta i, a la primera cruïlla que trobem, agafem el camí que queda més a l’esquerra protegit per una cadena de ferro. El camí és ample i aviat travessa el torrent de la Vall per desprès continuar planejant. La pista no ofereix cap mena de dificultat i no és gens perdedora ja que està pensada perquè hi puguin passar els cotxes dels forestals. Al ap d’una bona estona el camí s’enfilarà una mica per arribar a un collet i desprès tornarà a baixar cap al torrent que ens queda sempre a la nostra mà dreta. Finalment el camí creua el torrent en una zona de bonics camps de conreu. La pista fa una giragonsa i poc més endavant enllaça amb una de més ample que agafem a mà dreta, com si tornéssim enrere però per l’altre costat del torrent de la Vall.

Us recomano endinsar-se en els bonics camps que queden a la nostra dreta i observar la vista del massís del Montcau que queda al fons. Més endavant trobem un trencall ben marcat a mà dreta que ens permet arribar en pocs passos fins al costat del torrent i on recomano aprofitar per fer-hi una aturadeta i esmorzar ja que el lloc és força bonic.

Desprès caldrà retornar a la pista anterior doncs aquest camí no té sortida. Seguim per la pista que a voltes puja suaument i d’altres planeja i, més endavant, cal estar atents a la nostra esquerra per observar les restes d’un cup de vinya, que es feia servir antigament per preparar el producte que servia en ensulfatar els ceps. Si ens hi fixem encara podrem observar restes del producte de color blavós adherit a les pedres que formaven el cup.

Seguim la ruta i quan estiguem a punt de passar per sota de les línees elèctriques, que travessen el camí, recomano observar al fons la bonica vista del Montcau, la casa de la Vall i les roques de la Falconera. Seguim endavant i, desprès de travessar un cadenat de ferro, arribem a la Masia de la Vall on teníem el cotxe aparcat.

Però, arribats a aquest punt, no pugem al cotxe sinó que seguim camí avall fins la primera corba a la dreta que fa el camí. Aquí trobarem, just abans de travessar el torrent, un camí a l’esquerra que està protegit per un cadenat i que seguirem durant uns 10 minuts. En el moment que el camí gira a la dreta i travessa el torrent s’enfilarà i ens portarà a la capçalera del pantà de la Vall on podrem gaudir , si encertem l’època adequada, de la visió d’ànecs de coll verd que hi crien al seu redós.

Desprès de la visita tornem enrere fins a la masia de la Vall, tot observant que actualment no ens hi podem atansar ja que està protegida per un filat elèctric. Llàstima doncs era bonic poder veure la font de la masia dedicada a la verge de Montserrat i l’estany que hi havia sota d’uns bonics castanyers bords.