Comencem aquesta excursió agafant la carretera de Sabadell a Caldes (C-1413a). Passat el quilòmetre 23 travessem el pont de la Salut que travessa el riu Ripoll i immediatament girem a mà esquerra per un camí de terra.
En el primer trencall que trobem procurem deixar el cotxe. Seguim a peu per la pista ample del camí de de la Torre del Canonge, que hem trobat a mà dreta just en el trencall anomenat abans.

Aquesta pista porta a una zona amb un petit polígon industrial a mà dreta. Passada aquesta zona el camí es fa menys ample i ressegueix el curs del riu Tort que trobem a la nostre esquerra rodejat de grans plataners.

A l’esquerra veurem un penya-segat en que antigament hi havia el castell d’Arraona. El camí fa una pujada suau i cal cercar un trencall a mà dreta que baixa cap a un camp de cultiu. Seguim aquest camí més estret que passa pel mig del camp i després el ressegueix. El camí està fressat i és fàcil de seguir fins que després de passar per un nou camp arribem a creuar-nos amb una pista més ample.

Aquí agafem la pista a mà esquerra com si tornéssim enrere. Després d’una pronunciada corba el camí baixa fins travessar la llera del riu Tort. Seguim ara en lleugera pujada fins a trobar un petit caminet a mà dreta que deixa la pista i segueix la zona del riu Tort per una zona bastant ombrívola.

Desprès aquest camí remunta en pujada fins a una zona més elevada que enllaça amb una nova pista ample que seguim a mà dreta. Seguim la pista fins a trobar un senyal que prohibeix travessar un camp per protegir la fauna de la zona. La pista ressegueix aquest camp per la seva esquerra i finalment gira en direcció a la masia vella de Togores que veiem tancada però ben arreglada.

Al costat gaudim de la vista de l’ermita de Togores al costat de 2 xiprers. Davant de la casa hi ha un bosc molt bonic on fer una parada i si seguim una pista que surt d’aquest punt podem arribar-nos a visitar el bonic pi de les 3 branques del Vilar (hi ha unes senyals que indiquen la direcció i el pi es fàcil de veure).

Després tornem enrere per la pista que em vingut i quan ja em deixat els camps de la masia de Togores cerquem a mà dreta un trencall d’un camí que baixa per una zona boscosa i ombrívola. Travessem un torrent i pugem fins arribar a un camp que queda a la nostra dreta.

En pocs passos arribem a una zona oberta on veiem les runes d’una gran casa anomenada la Torre del Canonge amb les runes d’una petita ermita dedicada a la Mare de Déu dels Dolors.

Aquí seguim per la pista que queda davant de la casa fins que trobem un trencall que agafem a mà esquerra i resseguint un camp de conreu que ens acompanya a la nostra dreta. Aquesta pista baixa fins a trobar el trencall que havíem agafar a l’inici de l’excursió.

Des d’aquest punt només cal seguir la mateixa pista ara en baixada fins que arribem on havíem deixat el vehicle per tornar a casa. En total haurem fet poc més de 6 quilometres i haurem vençut un desnivell de només 122 metres.

Podeu seguir la ruta a Wikiloc: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/ermita-de-togores-i-riu-tort-versio-curta-src2020-56105557

Posteado por: SRC | 27 julio, 2020

Els 5 miradors de Can Pobla

Aquesta excursió permet admirar el paisatge des de 5 miradors que trobarem passant per can Pobla.

Comencem la caminada deixant el cotxe una mica més amunt del trencall habitual que s’agafa per anar a la Masia de can Robert, concretament al final del carrer de les Boixaderes, que no té sortida i que dona justament a l’inici del camí que agafem amb una lleugera pujada pel mig del bosc.

Més endavant travessa el Torrent de la Querosa i s’enfila de forma sobtada fins que en la seva part final arriba a la pista que va de can Robert a can Pobla. En aquest punt retornem per la pista unes passes enrere i cerquem un corriol que va a buscar el camí que ressegueix la Carena de l’Estret. Pugem per una zona rocallosa i ben aviat trobem un trencall a mà dreta que seguim ja sense tanta pujada.  Aquest camí finalment enllaça amb un camí molt més ample que agafem a mà dreta. El seguim sense agafar cap trencall i ens porta sense cap pèrdua fins a l’entrada de can Pobla. Travessem el nucli de cases tot admirant la casa del Conde de Sant Llorenç amb la seva capella dedicada a Sant Esteve. Quan deixem les cases trobem una primera bifurcació del camí ample amb una opció que baixa a unes cases que no hem d’agafar. Uns metres més endavant trobem un camí a l’esquerra que puja a la Mola i uns passos més endavant una nova bifurcació amb varies opcions. Aquí cal agafar l’opció que queda més amunt i que ben aviat ens portarà per un camí planer pel mig d’un bosc d’alzines força bonic. Trobarem varies trencall al llarg del camí que no hem d’agafar i em de procurar sempre anar planers fins que finalment arribem al Camí dels Monjos.

Ara tocarà pujar uns metres per aquest conegut camí fins que trobem a mà dreta el trencall del Camí de la Senyora que agafarem per poca estona ja que al sortir a una zona oberta i rocallosa hem de baixar per ella seguint uns padrons que ens marquen la baixada. Al final del rocam cal agafar el camí que queda davant nostre i que s’endinsa per un bosc d’alzines. Continuem tot travessant alguns troncs caiguts fins a trobar una bifurcació amb diferents opcions. Nosaltres seguim rectes i seguidament el camí girarà a  la nostre dreta per passar per sobre del Morral de la Codoleda.

Al final del Morral trobarem el Mirador del Morral de la Codoleda o dels Plecs del Llibre i gaudirem d’una vista espectacular des de Sant Llorenç Savall fins a Terrassa, amb una visió magnifica de la zona de les Castellasses de can Torres.

Un cop vist tornem enrere fins que trobem a mà esquerra un caminet que baixa fins que arriba a una torrentera. En aquest punt el camí planeja i va a parar a una zona rocallosa en que si ens fixem a mà dreta podrem veure la Cova obrada de la Dona Morta. Nosaltres seguim aquest caminet fins que arriba de nou al Camí dels Monjos.

En aquest punt seguim el camí de baixada seguim el camí que ens portaria a la zona que es coneix com els Dipòsits. Però just quan arribem al final de la primera baixada i abans d’agafar la primera canal ens desviem a mà esquerra per agafar un camí en direcció al Pla dels Escorpins.

Aquí cal fixar-se en un petit caminet que a mà esquerra s’endinsa per uns matolls fins al Mirador de la Roca de les Onze Hores.

Tornem enrere i seguim pel camí en direcció al Pla dels Escorpins i quan arribem en un punt en que el camí giravolta a la dreta agafem un caminet carener que baixa cap a una zona rocosa. Si ens fixem a mà esquerra primer podrem veure la zona del Turó de l’Esquirol amb una creu de ferro a la zona més alta i més endavant arribarem al Mirador del Cap de Mort des d’on veurem a tocar el Cavall Bernat.

Desprès tornem enrere però no fins el trencall que ens havia portat aquí sinó que hem de cercar un trencall a ma esquerra que passa per una zona poc fressada i bastant ombrívola amb boscos d’alzines. Per sort el camí no te cap trencall i permet arribar sense dificultats a un punt on travessem una torrentera que prové de la Font de can Pobla.

El camí giravolta per l’altre cantó i finalment ens porta a enllaçar amb una pista més ample i en un punt anomenat el Revolt Rodó. Just al mateix revolt i a mà dreta veurem un camí que baixa i que ens porta sense complicacions fins al Mirador del Cap del Faraó.

Retornem fins el revolt i seguim la pista a ma esquerra per un camí planer que passa prop de la Font Nova de Can Pobla. Més endavant travessa el torrent del Salt Rajant i finalment va a parar a la pista de can Pobla a can Robert.

Aquí seguim la pista de baixada i quan la pista comença a girar a ma dreta cal estar atens a trobar un camí que baixa a mà dreta pel mig d’un rocam. Ens pot servir de guia que a l’altra banda hi ha un camí que puja i que està protegit per una tanca. Aquest camí no és perdedor i porta al darrer mirador que és el Mirador de la Canal de les Bruixes. Un cop vist seguim el camí d’abans que girà per baixar per una canal estreta i ombrívola que porta el nom de Canal de les Bruixes. En aquesta zona hi ha varis avencs, el del Club, el Terrós i el del Figuerot.

Nosaltres seguim baixant amb compte ja que hi ha punts relliscosos fins a deixar enrere les roques que ens acompanyen durant la baixada i ens endinsem per un bosc de pins que baixa considerablement i en el que s’ha de vigilar de no ensopegar amb les nombroses arrels que hi ha. El camí finalment va a parar al carrer de la Granera i l’únic que em de fer es baixar una mica més i en el següent trencall ja ens trobarem on havíem deixat el vehicle per poder tornar a casa.

Una excursió d’uns 7 quilometres amb un desnivell d’uns 250 metres que permet veure unes vistes espectaculars. No és difícil de fer si es va en compte en les baixades i és una ruta totalment rodona ja que no passem mai per cap tram de camí que hàgim fet abans.

Podeu seguir la ruta a Wikiloc: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/els-5-miradors-de-can-poble-ruta-real-src2020-47039725#

Posteado por: SRC | 28 junio, 2020

Excursió per la Serra de Galliners i el Pujol Blanc

Aclarim que aquesta excursió no és pel Parc Natural però passa per un dels camins importants d’accés al Parc, com és el dels Monjos. Quasi tota la zona que visitarem pertany a Sant Quirze del Vallès.

Comencem l’excursió al barri de can Parellada i més concretament al final del carrer de Líbia que es on deixem el vehicle. Seguim rectes com si continuéssim pel mateix carrer que ara es converteix en pista de terra i sense agafat cap dels trencalls que veurem a dreta i esquerra.

La pista és molt ample i carenera ja que segueix la serra de Galliners i és part del cèlebre camí dels Monjos que va del monestir de Sant Llorenç al de Sant Cugat, sense travessar cap torrent ni riu, tal com explica la seva llegenda. Seguint la pista veurem alguns exemplars de pins molt alts que marquen el poc que a quedar del gran incendi de l’estiu de 1994 que va cremar tota aquesta serralada.

Més endavant trobarem a ma esquerra un camí protegit amb una tanca que és per on tornarem i a la dreta un altre que també ignorem. Seguim i una mica més endavant trobem un trencall a mà dreta que s’endinsa per un bosc. L’agafem i de seguida el camí puja fort però durant poca estona fins a creuar-se amb un de mes ample que agafem a ma esquerra. Més endavant trobem un encreuament que agafem a ma esquerra i superant una pujadeta arribem al mirador del Pujol Blanc amb unes excel·lents vistes de la plana vallesana (en el mapa es marca la pujada per la mateixa pista però aquesta variant és més bonica).

Baixem del pujol i tornem a la pista del camí dels Monjos i el seguim sense fer cas a cap trencall. Al final el camí fa una forta giragonsa a mà dreta i baixa cap a la zona de can Barata de Rubí però just en aquest punt de la giragonsa cal agafar un camí més estret que segueix recte la direcció per on veníem i que baixa amb un dens bosc de pins molt primets a la banda esquerra.

El camí arriba fins a l’entrada de can Barnola i just en aquest punt surt un petit caminet planer a la nostra esquerra que s’endinsa en una zona de bosc molt bonica. Quan el camí faci un gir a la dreta trobarem un trencall i cal seguir el camí que queda més a la dreta i que baixa una mica.

El camí no es perdedor i només cal vigilar en les zones amb més baixada perquè hi ha algun esvoranc causat per les pluges. Més endavant trobarem de nou un trencall a l’esquerra que no cal agafar just on el camí gira fort a la dreta. Seguim baixant per una zona que es coneguda com a can Viver fins que de nou trobem un trencall amb 2 opcions. Aquí cal agafar el camí de l’esquerra. Aquest caminet travessa un petit torrent normalment sec i arriba a una pista més ample que agafem a mà dreta i de baixada. No agafem cap trencall fins que arribem a un encreuament amb diversos camins i en aquest punt cal estar atents i agafar el trencall que ens quedi més a la dreta que és el camí de la font dels caçadors.

Més endavant arribarem de nou a un encreuament senyalitzat. Nosaltres hem d’agafar el camí de més a la dreta i que diu que és el de can Bigorra. Però a molts poques passes cal desviar-nos per un caminet que trobarem a l’esquerra i que és més estret i passa per una zona de bosc de ribera. El seguim i arribem a un camp de cultiu que voregem per la seva esquerra.

Al final enllacem amb un camí més ample que seguim a mà esquerra i ens fixem també a l’esquerra amb un bonic exemplar de xiprer anomenat de can Poncic que és el nom d’una masia propera i a la pertany tota aquesta zona.

Seguim el camí fins que arribem a un encreuament i aquí agafem el trencall que queda més a l’esquerra i als pocs metres girem per una pista més ample a mà dreta. De seguida arribem a un petit pont que travessa el torrent de la Betzuca, que pot portar o no aigua depenent de l’època de l’any.

Desprès tornem enrere per la mateixa pista, que porta el nom del camí de la font dels caçadors, però ara sense agafar cap trencall. El camí passa pel costat d’un camp que ens queda a l’esquerra i al final del camp arribem a un trencall amb unes indicacions. Aquí ens desviem a mà dreta per l’anomenat camí del Mig. La pista puja bastant i es molt solellada de manera que si la feu a l’estiu vigileu de no agafar un cop de calor.

Cal seguir-la sense agafar cap trencall i ens podem distreure llegint un parell de plafons informatius que hi trobarem. Al final la pujada es fa més suau i finalment arribem a una tanca que ja havíem vist a l’inici de l’excursió, just on enllacem amb el camí dels Monjos.

Ara només caldrà retornar a mà dreta per la pista fins on havíem deixat el vehicle.

L’excursió són uns 7 quilometres amb un desnivell d’uns 150 metres i es pot fer fàcilment amb unes dues hores i mitja si pareu a esmorzar o berenar.

Enllaç a Wikiloc: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/serra-de-galliners-i-pujol-blanc-src2020-51046204

 

Posteado por: SRC | 30 mayo, 2020

Excursió a la Font de la Teula i de la Roca

L’excursió comença deixant el vehicle en un aparcament que hi ha al carrer del Pla de can Cardús a la urbanització de Can Gonteres.

D’aquí i al costat d’una casa agafem un camí a mà dreta que baixa cap a la Riera de Gaià, que avui portava aigua ja que els Caus ragen des de fa dies.

Travessem la riera i veiem un camí just al davant i al costat del torrent de la Roca amb una forta pujada (és una mica perillós i el descartem tot i que fa drecera), (per cert en aquest punt i a l’altra banda de la riera esta marcada la font del bosc que no he sabut trobar).

Nosaltres continuem per la llera de la riera fins que a mà esquerra trobem un camí que puja de forma més suau (aquest punt es coneix com el Pla de Merà.

Quan el camí enllaça amb el que havíem deixat s’inicia una pujada molt forta que no finalitza fins que el camí creua un de més ample que haurem d’agafar a ma dreta. Ara estem en una zona planera que ens porta fins a travessar un petit torrent. Continuem planers fins que el camí fa una forta giragonsa a ma esquerra y es divideix en dos. Aquí cal agafar el de l’esquerra (per el de la dreta tornarem) i de nou comença una forta pujada i que no para fins arribar a un turonet. Unes passes més endavant i arribem a un encreuament de camins ben senyalitzat.

Nosaltres hem d’agafar el camí que queda més a la dreta i seguir-lo. És un camí planer i ample fàcil de seguir i que va fent giragonses (en aquest camí podem mirar de trobar alguna alzina surera a mà dreta) i al fons podrem arribar a veure la Mola si ens hi fixem bé.

El camí no té pèrdua fins que arriba de nou a un encreuament. Aquí cal agafar el camí més estret i que surt més a l’esquerra. La primera part del camí puja però després de travessar un prat es fa planer. Desprès del prat només hem de vigilar de no agafar un trencall que veurem a l’esquerra i mirar de continuar planers pel mig d’un bosc ombrívol molt bonic.

Seguim fins que el camí arriba a un nou encreuament. Nosaltres seguim rectes ja que després ja baixarem per la opció de la dreta.

Si el camí d’abans era bonic aquest tros encara ho és més i ens porta sense pèrdua a un bonic racó amb un gran pi caigut i on trobem la font de la Teula amb els seus dos brocs rajant. La veritat es que si ho encepegueu rajant és un lloc molt bonic.

Trobem també una placa amb una ampolla on podem deixar algun missatge protegida per una teula. Respectem-ho sisplau.

Us recomano gaudir de l’espai esmorzant-hi i escoltant el soroll del torrent que baixa escolant-se per les pedres. Desprès tornem per on hem vingut fins al trencall que abans em esmentat i ara baixem per el camí que queda més a l’esquerra.

El camí baixa amb el torrent sempre a la nostre esquerra per un bosc ombrívol fins arribar a una pista ample que l’agafem a mà esquerra.

Després d’una forta giragonsa trobarem a la dreta un caminet que baixa al racó de la font de la Roca que més que una font és un salt d’aigua de la riera que ens ha acompanyat tota l’estona. El lloc és molt bonic i amb força aigua.

Tornem a la pista i seguim baixant. Aquest camí és el camí vell de can Font de Gaià a la Pineda. No el deixem fins arribar a un espai obert amb oliveres i una caseta que diu que és del Guarda.

Aquest camp ja pertany a la masia de Can Font de Gaià que trobaríem si en el proper trencall agaféssim el camí de l’esquerra.

Nosaltres però voregem el camp agafant l’opció del camí de la nostra dreta i al final del camp baixem per la pista fins a travessar el Torrent de la Font de la Teula. Una mica més endavant trobarem un trencall a mà dreta que no agafem i seguim sense desviar-nos i gaudint d’uns prats que trobarem a la nostra esquerra amb unes boniques vistes.

Al final del segon prat arribem a un trencall on al principi de l’excursió em optat pel camí de la dreta que pujava. Nosaltres seguim per la pista ample fins a un nou encreuament.

Aquí la pista segueix a ma dreta amb pujada però nosaltres seguim rectes per un camí estret i planer i que més endavant baixa (aquest camí ja l’havíem fet a l’inici). Refem les passes fins arribar a la llera de la Riera de Gaià que ara seguirem una estona riera avall.

Seguim fins a observar a mà dreta uns penya-segats amb formes capricioses i més endavant podem passar per sota del pont del viaducte del tren. Si seguim baixant per la riera a mà dreta veurem formes molt boniques que l’aigua ha excavat en els marges del torrent. És recomanable de fer una descoberta per aquesta zona.

Després tornem enrere fins a travessar de nou el viaducte i a mà dreta agafem una pista que puja. La seguim fina que trobem a mà dreta un bosquet de pins net que podem remuntar fins al lloc on havíem deixat el nostre vehicle.

Una excursió bonica de fer quan les fons ragen i ben a prop de Terrassa, amb un recorregut d’uns 6 quilometres si només arribeu al viaducte i una mica més llarg si continueu riera de Gaià enllà.

Enllaç a Wikiloc: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/font-de-la-roca-i-de-la-teula-src2020-50116815

Poc abans del quilòmetre 14 de la carretera B122 de Terrassa a Rellinars trobem a mà dreta un trencall que porta a un camp de tir i que baixa per una pista practicable per vehicle en direcció  a la riera de Rellinars.

Just abans de creuar la riera he deixat el cotxe ja que la riera baixava molt plena d’aigua. He travessat la riera per uns padrons i m’he acostat just a l’altre cantó a la font de Carlets que avui treia aigua per tots els seus forats.

Desprès he seguit la pista ample que ara deixa el llit de la riera i la ressegueix per la seva esquerra. Deixem un trencall que trobem a mà dreta i seguim fins que trobem un trencall amb un camí que travessa la riera a la nostra dreta i una pista que puja a la nostra esquerra.

Agafem aquesta opció i pugem una estona fins que trobem a mà dreta un trencall que baixa cap al llit d’una petita riera, seguim el camí que passa pel costat de la llera per la seva banda esquerra fins que gira a mà dreta travessant la llera i uns metres més endavant ens trobem amb el forat de la Barbotera una surgència intermitent que raja molt poques vegades, però que quan ho fa és tot un espectacle.

Tornem enrere i baixem per la pista fins el trencall d’abans. Agafem el camí que travessa la riera de Rellinars i en una nova cruïlla amb 2 camins agafem el que ens queda més a l’esquerra i que segueix la riera per la seva banda dreta.

Seguim forçà estona aquest camí en pujada amb la riera sempre a la nostra esquerra fins que arribem a veure una mica més endavant una tanca al mig del camí. Quan la veiem a mà esquerra veurem una fita que marca l’inici d’un caminet que baixa fins a la Saiola, una nova surgència d’aigua que surt del subsol de forma màgica i que quan raja arriba a alimentar tot el torrent.

Retornem pel camí per on hem vingut i abans d’arribar a la cruïlla del principi agafem un petit trencall a ma dreta que ens porta a la font del Trull, just a l’altra banda de la riera.

Refem el camí en direcció a on hem deixat el cotxe i desprès de deixar un trencall que trobem a la nostra esquerra podrem observar uns padrons a l’esquerra que marquen una baixada fins a la font dels Llaminers, al costat mateix de la riera.

Després seguim baixant fins on hem deixat el vehicle i aquí agafem un caminet a mà dreta. El seguim sense travessar la riera i més endavant podrem observar una zona on la riera passa pel mig d’un petit canyó de pedra amb curioses formes treballades per l’efecte de l’aigua.

El camí continua fins que més endavant baixa cap a una zona on la riera es fa ample i la travessa per enfilar-se per l’altra banda fins a trobar una pista ample que seguim a mà esquerra. Aquí podrem observar a la banda de la riera la paret d’una pressa que serveix per evitar les riuades que podrien afectar el poble de Rellinars.

La pista que seguim ens porta fins a les fonts de Rellinars que trobem a mà esquerra. Tornem refent el mateix camí i tornem fins on hem deixat el vehicle per retornar a Terrassa.

És una caminada d’un 7,5 quilometres en total amb un desnivell que no arriba als 150 metres i que és fàcil de fer per totes les edats.

Si la Barbotera i la Saiola les veiem rajar, al tornar a Terrassa podem parar als Caus i, quasi amb total seguretat, podrem gaudir d’una nova surgència d’aigua que allí hi trobarem.

Diverses teories intenten explicar el motiu del perquè ragen aquestes surgències i perquè ho fan de forma intermitent, podent passar bastants anys seques, però del cert no se sap quina és l’explicació real. En tot cas, sigui el motiu que sigui val la pena de veure-ho i gaudir de l’espectacle de veure sorgir l’aigua de sota la terra.

Ruta Wikiloc: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/ruta-de-les-fonts-de-la-riera-de-rellinars-saiola-i-barbotera-src20-46441970

 

 

Posteado por: SRC | 24 abril, 2019

La Fritil·lària dels Pirineus a la Serra de l’Obac

Aquest diumenge de Pasqua florida he anat amb l’amic Manel Vives a cercar una planta molt bonica que floreix d’abril a juny a la Serra de l’Obac i amb l’objectiu de protegir-la no indicaré exactament on l’he localitzada. Us diré, això si, que la trobareu sempre en zones de prats i rocams calcaris assolellats i a poder ser orientats cara nord.

Es tracta de l’anomenada Fritil·lària dels Pirineus (Fritillaria pyrenaica o nigra) que pertany a la família de les Liliàcies i al gènere Fritillaria.

Aquesta flor surt d’un bulb del qual sorgeix una sola tija que pot arribar a una alçada d’entre 15 i 30 cm. Amb unes escasses fulles primetes (linear-lanceolada) i alternes. La tija finalitza en una única flor en forma de campana amb 6 tèpals lliures de color porpra (castany vermellós) i bandes de color groguenc verdós i que penja cap avall d’un peduncle en forma de bàcul. Curiosament aquest peduncle s’adreça quan fructifica.

Aquesta planta també rep el nom popular de “tauler de dames” degut al color escacat (ajedrezado) del seu interior amb quadres verds-groguencs i castanys.

La seva pol·linització la fan els borinots (abejorros) i la seva toxicitat és moderada ja que els seus bulbs són tòxics fet que fa que no siguin cercats per els porcs senglars. De fet no se li coneix cap ús fora d’alguna varietat que s’utilitza en jardineria ornamental.

Posteado por: SRC | 25 febrero, 2017

Excursió al bosc de can Deu i torrent de Gotelles

sant-julia-dalturaL’excursió la podem començar deixant el vehicle a l’aparcament de Sant Julià d’Altura, en la BV1248, i d’allí podem acostar-nos per veure l’exterior de l’església.

Nota històrica: la primera església data del segle XI i va experimentar importants canvis en els segles successius. Va ser durant el segle XVII que es va dur a terme una important reforma que conduí a l’església actual. ruta-can-deuLa portalada actual mostra que es van aprofitar part dels materials gòtics d’una església anterior. El 1611 es va construir el cimbori i el 1693 el campanar. El retaule major era de l’any 1698. S’hi havia venerat una imatge de la Mare de Déu d’Altura, que sembla que devia ser de la fi del segle XII o el principi del XIII. Durant molts anys, es va guardar a la masia de Can Sales, després fou retornada a la parròquia i cremada el 1936. Durant la guerra del Francès l’església va ser incendiada i el cementiri profanat.

detall-porta-sant-julia-dalturaA fora de l’església podem observar els mosaics dedicats a Sant Julià i a la Verge d’Altura i desprès continuem cap a una zona de pins que donarà inici a la primera part de la caminada. Aquests pins són un testimoni del poc que queda del bosc de Can Deu arrasat per la forta ventada del 9 de desembre del 2014. La ruta que ara iniciem és planera i va en direcció a Sabadell per recórrer a camp obert el que abans havia estat un majestuós bosc. mare-de-deu-dalturamosaic-sant-julia-dalturaSi ens hi fixem observarem que actualment s’hi ha fet una important reforestació. Quan ja veiem que ens acostem a la Masia de Can Deu (avui malauradament tancada) veurem fàcilment una petita ermita romànica que val la pena dir que no és autòctona del Vallès. Es tracta de l’ermita de Sant Vicenç de Verders o Sant Vicenç Sarriera, que presenta característiques preromàniques i llombardes i que l’any 1973 fou traslladada i reconstruïda pedra a pedra des del seu emplaçament originari al terme de Santa Maria de Corcó, al costat del mas Verders, avui colgat sota les aigües de l’embassament de Sau.ermita-can-deu

Aquest pot ser un bon moment per esmorzar i desprès desfer el camí fins a Sant Julia d’Altura però aquesta vegada per la banda de la zona de pícnic. Allí agafem un camí ample i senyalitzat que baixa cap al torrent de Ribatallada. Al llarg d’aquest camí que es va fent fent cada cop més ombrívol hi trobarem dues fonts, la primers és la font-dels-capellansfont dels Capellans i la segona més senzilla la font del Suro. Continuem baixant fins que trobem una bifurcació en que a la dreta en duria al torrent de Ribatallada i desprès al Riu Ripoll i a l’esquerra el camí que agafem i que ens condueix sota mateix d’unes runes que són fàcilment visibles davant nostre i que corresponen a l’antic castell – masia de Ribatallada.

masia-castell-de-ribatalladaNota històrica: L’antic castell actualment és un mas mig enrunat situat al capdamunt d’un turó, tot i que el lloc ja és documentat l’any 1060 i el castell, l’any 1080. L’any 1136 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV el donà en feu al senescal Guillem Ramon. L’any 1310 Gastó de Montcada establí el castell als Clasquerí, senyors de Castellar del Vallès. A la segona meitat del segle XIV hi tenien drets els Pera de Ribatallada, els Togores (emparentats amb els anteriors) i els Clasquerí. Al final del segle XIV ja es parla del mas de Ribatallada i d’una família pagesa cognominada Ribatallada. La masia i la família Ribatallada van tenir continuïtat des de les primeres referències documentals del segle XIV fins a l’any 1802, en què morí solter el darrer hereu Ribatallada. L’any 1879 Ignasi Juliana de Ribatallada i Albert va vendre la finca a la Societat de Propietaris de la Mina d’Aigües de Sabadell per 11.250 duros.

restes-panta-de-ribatalladaEl camí aviat arriba al que queda de l’antic Pantà de Ribatallada que fou construït el 1895 amb una capacitat de 10.000 m3 i que s’alimentava de les aigües de la mina de Ribatallada i de la mina del torrent de Gotelles. Va ser una de les principals fonts de proveïment d’aigua de Sabadell, fins que els aiguats de 1962 el van inutilitzar.

Nosaltres continuem pel mateix camí ample fins que arribem a una bifurcació, on a la dreta hi veurem un camí més ample que no hem d’agafar i a l’esquerra un de més estret que segueix un curs d’aigua que precisament dona nom al torrent de Gotelles i que és el que seguim. El camí no és gens perdedor ja que va saltant d’una banda a l’altre del curs d’aigua i podem dir que és molt bonic de fer i el paisatge et recorda una mica al del Montseny. torrent-de-gotellesL’aigua ens acompanya fins que arribem a una zona d’aiguamolls i on el curs d’aigua del torrent desapareix segurament filtrat en el subsòl. Cal que continuem pel mateix camí fins que arribem a la font de la Moreria i poc desprès a la font de Gotelles que que dona una aigua molt saludable, degut en part  que en aquest torrent s’hi troben moltes plantes de Cua de Cavall que diuen que són molt diürètiques.

prats-prop-de-sant-julia-dalturaAl costat d’aquesta font trobem un camí que s’enfila fort i que en pocs minuts en porta a una zona de camps oberts i cultivats i planejant arribem a la mateixa carretera BV1248. Aquí cal que travessem la carretera i agafem un camí lateral que en direcció a Sabadell (a la nostra esquerra) ens retorna cap a Sant Julià d’Altura. Cal que continuem fins que trobem a mà esquerra un trencall que de nou ens porta a la carretera. Nosaltres la travessem i continuem per un camí ample i que cal seguir sempre a la nostra dreta fins que veiem que ens porta sense cap dificultat fins l’aparcament on hem deixat el vehicle. Poc més de 7 quilometres d’una agradable caminada que permet apreciar paisatges molt variats i a la vegada molt propers i desconeguts.

facana-ermita-de-verders interior-ermita-de-verders font-del-suro penyasegats-de-ribatallada aiguamolls-de-gotelles fong-del-torrent-de-gotelles font-de-la-moreria font-de-gotelles

 

 

 

 

 

Posteado por: SRC | 23 febrero, 2017

Excursió a l’Agulla Gran de Mata-Rodona

agulla-gran-mata-rodona L’excursió la comecem  a l’aparcament de l’Alzina del Sal·lari on deixem els vehicles i comencem pujant pel carrer asfaltat que hi trobem. De seguida agafem una pista que trobem a mà dreta força ample i planera des de la que gaudim ‘unes boniques vistes del Morral del Llop. Arribem a un encreuament de camins on agafem el que queda a mà esquerra, ample i planer i el seguim sense agafar cap dels caminets que trobem a la nostra esquerra.

ruta-agulla-gran-mata-rodonaSeguim fins arribar a una mena de plaça natural i on el camí que seguim fa una forta giragonsa a l’esquerra. En aquest punt ens desviem a mà dreta seguint un camí que inicialment és ample però que a poc a poc es farà estret. El camí sense pèrdua ens porta directament als graons-de-muraGraons de Mura que veiem just davant nostre. Els pugem i quan arribem al punt en que giren a mà esquerra veurem una petita bassa que acostuma a estar seca. En aquest punt cal cercar un corriol a mà dreta que inicialment cal grimpar per damunt d’una roca i que en poques passes ens porta a la cova dels Traginers i que és una antiga balma obrada. A la banda dreta de la balma surt un camí que puja de nou al camí dels Graons de Mura que de nou seguim de pujada fins arribar a la carena del Coll de Tanca. Aquí cal agafar, just a l’altra banda de la mateixa carena, un caminet que baixa fort fins a travessar una pista i que de nou seguim pel mig d’un bonic bosc d’alzines. El camí a voltes sembla una torrentera i baixa bastant fort. Trobarem una desviació a mà esquerra que no agafem i més endavant ens trobarem un trencall amb un camí a la dreta i un a l’esquerra. En aquest punt no agafem cap d’aquestes opcions sinó que seguim recte pel mig del bosc. Inicialment sembla que no hi ha camí però de seguida veiem que si i que ens porta a una carena que cal resseguir fins al seu final sense desviar-nos per cap trencall.panoramica-zona-lagulles-de-mata-rodona

Al final de la carena arribem al mirador de les Agulles de Mata-Rodona on podem esmorzat tot gaudint del paisatge de les Agulles i del Turó del Mal Pas que queda davant nostre. Un cop tips tornem enrere uns 200 metres fins a trobar a mà dreta un camí que baixa fort i anant en compte de no caure. El camí acaba al final del torrent de Mata-Rodona però cal que abans d’arribar-hi (uns 25 metres abans) cerquem un corriol molt poc fresat a mà dreta baixant que ens porta a una zona on podrem gaudir de la vista de les Agulles de Mata-Rodona per sota.lagulla-gran-de-mata-rodona-per-sota

De nou tornem a aquest punt i seguim el camí travessant el torrent. Ara el camí pujarà pel mig d’un bonic bosc bastant ombrívol fins que girarà a ma esquerra i ens portarà a la zona de la Fosca on trobem un trencall amb dos camins. Nosaltres agafem el de l’esquerra que en poques passes mena a una pista ample. Travessem la pista i unes poques passes més amunt d’on hem sortit veiem un camí a ma dreta que seguim. El camí és planer i fàcil de fer i quan s’obri ens permet veure a la nostra dreta un caminet que porta a un mirador de la zona de la carena de la Fosca i de la  carena del Quarto de Reixa.img_6175

De nou seguim el camí anterior  fins que trobem un trencall a mà esquerra que amb forta pujada ens porta a dalt  de la carena, just en un lloc conegut com la Sesta Grossa. Ara fem el camí carener que trobem a la nostra esquerra i planejant arribem a Coll de Tanca, tot visitant a mig camí una alzina surera que ningú sap que hi fa tota sola en aquest indret.font-dels-traginers

Baixem pel camí que hem fet abans i quan arribem al final de la zona dels graons que hem fet de pujada cerquem un trencall a mà esquerra que agafem. Més endavant el trencall ens porta a una corba on cal estar atents de trobar un petit corriol a mà esquerra que baixa cap a la Font dels Traginers. Gaudim de l’agua fresca d’aquest font que quasi bé mai s’asseca i seguim pel camí que hi ha al seu davant i que baixant ens porta sense ensurts a una pista ample que de baixada travessa un torrent i puja fins enllaçar amb la pista que abans havíem fet al inici de l’excursió. La seguim a mà esquerra i ens porta de nou a l’aparcament tot donant per finalitzada la caminada.img_4414

No indicarem en quin punt de la sortida per tal de no malmetre el lloc, però cal dir que sense voler hem descobert una petita cova obrada en que una colla s’ha cuidat de tenir-ho tot preparat per fer-hi algun esmorzar, ja que a dins hi tenen una taula i deu cadires amb menjar i altres estris, tot ben condicionat.  Per baixar a la cova cal fer-ho amb l’ajuda d’unes cordes que ells mateixos hi ha col·locat.

roca encavalcada per sota1L’excursió comença a l’aparcament per autocars de la Mata, el primer que trobem a mà esquerra. A l’altra banda de la carretera trobarem una mica abans d’un camí protegit per un cadenat, un camí que baixa per unes roques i desprès gira a mà dreta per baixar per rocams fins a enllaçar amb un camí més ample i planer i que agafarem a mà esquerra fins que arribem a la llera de la riera de la Calçada. mapa ruta canal escaletaLa travessem i en trobem un trencall amb 2 opcions, la de l’esquerra correspon al camí per on tornarem a la baixada i el de la dreta que puja és l’antic camí de a calçada i és el que agafem. No em d’agafar cap trencall més i em de mirar de seguir sempre aquest camí més ample. Més endavant i desprès de passar per una mena de congost de pedra trobarem un camí marcat que s’enfila a la nostra dreta i que també ens portaria a la carena del Pagès però que no agafarem. Aquí el camí ens mostra unes restes de murs a la nostra esquerra que ens mostren la importància que va tenir aquest camí anys enrere i el motiu de que porti el nom de calçada, en referència a l’antiga calçada (potser d’origen romà) que anava de Matadepera a Coll d’Eres per travessar a la zona de Sant Llorenç Savall.

Passem per una zona planer i just quan s’enlaira trobem a l’esquerra un caminet pot marcat que ens porta  les restes que quedem de l’antiga Bassa de la Calçada i que sembla que era una reserva d’aigua pel poblat de Coll d’Eres (per cert un poblat d’origen desconegut ja que mai s’ha excavat ni estudiat degudament). El camí continua planer fins arribar a tocar la riera i llavors es torna a enlairar seguint la traçada del torrent. Passem per tota d’arbres caiguts i arribem a una zona de grans roures amb una part de pujada forta. Al final el camí gira a l’esquerra i es torna planer per arribar a enllaçar amb la carena del Pagès. rocamurAgafem la pista a mà dreta i 10 metres més endavant girem per un ample trencall que trobem a l’esquerra. Uns metres més i trobem a la dreta una piràmide de pedres que ens demostrarà que hem agafat el camí correcte. És un camí planer entre alzines i boixos i que ens porta a un Mirador on podrem gaudir d’una excel·lent vista dels Emprius a l’esquerra, de Rocamur en front i fins i tot en dies clars podreu veure el mar al fons a la dreta.

A la dreta del mirador surt un camí que agafem. Aviat s’endinsa en una zona boscosa bastant ombrívola. Desprès de passar per el costat de dos grans pins a banda i banda cal estant atents ja que 50 metres més endavant trobarem un trencall a mà esquerra i que si el seguim ens portarà desprès de travessar dos torrentets a la zona de la Roca Encavalcada. La tindreu a  tocar de la mà i podreu observar una de les meravelles més espectaculars del Parc. Al costat mateix de l’accés a la Roca surt un caminet que si el seguim uns pocs metres més endavant en durà a la zona de les Agulles de les Fogueroses.les-fogueroses-conjunt1

Un cop visitada la zona tornem enrere fins el trencall anterior i seguim pel camí que 50 metres més endavant ens porta a un nou trencall. Aquí podem desviar-nos un moment pel camí que queda al davant nostre i que uns 150 metres més endavant en durà a la zona de la Foradada, però costa de veure i l’accés es força difícil, ja que la baixada que hi porta és bastant perillosa.

Nosaltres agafem el trencall a mà esquerra que ens porta a un nou trencall, a l’esquerra i en baixada cap a la canal de l’Escaleta que agafarem d’aquí una estona i al davant l’accés als miradors de les Fogueroses. El primer el trobarem de seguida a mà esquerra però és millor seguir per el que queda més a la dreta i que porta a un mirador doble. Primer un mirador a la dreta que permet una espectacular vista de la zona de la Morella i justa sota dels nostres peus el gran til-ler-de-les-foguerosesTil·ler de les Fogueroses, un dels més grans del Parc amb més de 15 metres d’alçada. Uns metres més endavant trobem el mirador davant nostre que ens permet una vista increïble de les Fogueroses i en especial de la Roca Encavalcada i les Agulles.

foradada1Tornem enrere uns metres i mirem de baixar per una canal que trobem a la dreta i que representa que va a parar sota del mirador on acabem d’estar. Aquí podrem observar una foradada en forma triangular que poca gent coneix.

Retornem fins al camí d la canal de l’Escaleta i ara l’agafem tot baixant de forma abrupte. Cal vigilar ja que la baixada es de terra i podem patinar. Aquesta canal és molt espectacular per algun gran exemplar de Boix Grèvol que hi podrem observar (en la fotografia el podreu veure ben florit). boixgrevol1Desprès d’una forta baixada veurem que la traça ens porta cap a l’esquerra i aviat anirà agafant una mena de camí que es torna més planer. Just quan el camí arribi a una torrentera ben marcada cal que alcem la vista i mirem amunt. El que veureu no té explicació possible, és potser un dels moment més màgics que viureu al Parc. La vista de la Roca Encavalcada per sota no es pot explicar ja que s’ha de viure.

El camí segueix més o menys planer i hem de mirar de no agafar cap trencall fins que sortim a un roquissar. Aquí caldrà aturar-nos i girar-nos per observar les imponents Agulles que abans ja havíem vist des de  dalt. Seguim i donem la volta a una gran formació rocosa coneguda com el Paller i ens endinsem a la zona de la canal del Paller img_1589amb una nova vista de la segona zona de les Fogueroses presidida per dues grans formacions rocoses, la més gran i que queda és a l’esquerra coneguda com el Gegant i més a la dreta la Roca de l’Abadessa.

El camí va resseguint la canal per travessar-la i portar-nos a l’altra banda i potser es fa una mica llarg i a voltes un xic perdedor. Hem de procurar sempre seguir a mà esquerra i no desviar-nos ami per cap canal. Just quan ens trobem a l’altra banda i veiem sota nostre la casa del Marquet de la Roca trobarem uns padrons a l’esquerra que senyalen l’inici d’una canal que és la que jo he agafat i que és bastant forta de pujar. Només la recomano per persones entrenades, els qui no es vulguin complicar poden seguir el camí que més endavant enllaçarà amb la canal de Llor i podreu pujar per ella fins a Coll d’Eres. La canal que jo he pujat és bastant relliscosa i quan arriba a dalt cal cercar un camí carener poc marcat que en pujada forta ens durà fins a la zona de les sepultures de Coll d’Eres amb una excel·lent vista del Montcau a la dreta.img_1609

El camí enllaça amb la carena del Pagès i seguint a mà dreta en pocs metres arribem a Coll d’Eres. Travessem i just quan sortim a la zona oberta cal agafar un caminet a mà esquerra que baixa primer per un rocam i desprès s’endinsa en una zona arbrada força ombrívola. El camí ens porta a un barranc molt bonic amb una bona vista del Montcau i desprès baixa cap a la riera de la Calçada fins a enllaçar amb el trencall que havíem descrit al principi de l’excursió. sot-de-la-bota1Travessem la riera i seguim pel camí planer fins que trobem una roca rodona al mig del camí. 50 metres més endavant trobarem un caminet a la nostra esquerra que baixa fins a la font de la Llicona que quasi bé sempre està seca. El camí de tornada al cotxe és el mateix que hem fet al mati i en uns 5 minuts ja hi arribarem sense més dificultats. Si us sobre temps podeu visitar els castanyers de la Mata, que trobareu a la zona de picnic que hi ha a la dreta, abans de la caseta del Coll d’Estenalles.

Uns 7 quilometres de caminada amb alguna dificultat però amb unes vistes simplement maravelloses.

Posteado por: SRC | 13 junio, 2015

Runes del Mas de l’Espluga i Balmes de l’Espluga

panoramica castellots de tanca i carena de l'esplugaDeixem el cotxe a l’aparcament de l’Alzina del Sal.lari i pugem pel camí que ressegueix els carrers de l’antiga urbanització. A la primera corba trobarem un camí ample a la dreta protegit per una tanca i just al davant un caminet que s’endinsa per una mena de torrent. L’agafem i veurem que aviat pujarà pel mig d’un alzinar en el que trobarem la Cova-Avenc del Picarol.cova avenc del pcarol Seguim pujant ara més fort fins que el camí ens porta a un camí ample i planer que agafem a ma esquerra fins a trobar els carrers de l’ urbanització. Des d’aquí anem agafant els trencalls que trobem sempre a ma dreta fins arribar al Coll de Tres Creus.

Al coll trobem una cruïlla de camins i ens decidim per que trobem just al davant i que baixa cap a la zona de la Font de la Pola. Mentre baixem gaudim d’una excel·lent vista de la zona del Paller de Tot l’Any i al fons la serralada de Montserrat. Passem pel costat d’una gran alzina i de les restes d’una carbonera i si ens fixem a la nostra dreta trobarem varies roques característiques, primer El Setrill amb una petita foradada que li dona la semblança d’un setrill de serraller i desprès El Cantir el rave(també anomenat la Gloriosa Boina d’en Peret) just en un moment en que el camí fa una petita corba a l’esquerra i travessa una petita torrentera i finalment El Rave amb un pont de pedra en la part inferior. Més endavant arribem a la zona de la Balma de la Porquerissasepultura de la porquerisa(uns metres abans d’arribar-hi podem observar a la dreta del camí les restes d’una antic enterrament d’època medieval).

Resseguint per sota les roques del Turó de la Pola, que queda a la nostra dreta, entrem en una zona boscosa que ens porta, agafant un trencall a la dreta, a la Font de la Pola on podem parar a esmorzar aprofitant una de les taules de pedra que s’hi conserven. la polaTornem al camí que passa per sota de la font i als pocs metres passarem per sota d’una gran roca a la dreta anomenada El Gendarme. bosc alzinesDesprès trobem un primer trencall a mà esquerra en baixada que agafem i seguim sense desviar-nos passant pel mig d’un bonic alzinar.

Aquest camí finalment surt a una zona oberta de rocam i aquí trobarem una bifurcació. Nosaltres agafem el camí de la dreta que passant per zones de bosc i rocam finalment arriba a un coll amb varis trencalls. Nosaltres agafem el que queda ala davant nostre i que puja per un bosquet tot admirant la vista del Paller de tot l’Any que ens queda a la nostra esquerra. panoramica paller i carena de l'esplugaEl camí girarà i passarà per la part nord en la que podrem gaudir de la vista de les balmes de l’Espluga. runes mas de l'espluga 1Fent aquest camí que passa per zones de bosc i de carena (som a la Carena de l’Espluga) podrem veure tres vegades a mà esquerra el paller de tot l’any. A la tercera veurem a mà dreta un padrons al costat d’una bonica savina i que marca el caminet que porta a les runes de l’antic Mas de l’Espluga, que presenten restes de filades d'”opus spicatum“.

runes mas de l'espluga 2 Tornem enrere i seguim el camí d’abans que aviat girarà cap a la dreta de forma sobtada i ens portarà primer per una zona vistes des del cami del mas de l'esplugaoberta i desprès creuant una zona boscosa a un coll amb dos camins. Un que segueix al davant nostre i que ens portaria al Torrent de la Font de la Cansalada i l’altra gira 180 graus i comença una baixada per un bonica zona de bosc en que en la part més baixa hi podrem apreciar una roureda on antigament hi havia el formidable Roure de l’Espluga, roure de l'esplugadel que actualment només en queda una part de la soca mig podrida i que podrem trobar fàcilment  a la nostra esquerra just abans de creuar una torrentera que ens arriba de la dreta.

Poc més endavant creuem el Torrent de l’Espluga i iniciem una pujada per un camí que encara mostres que antigament havia estat empedrat. Seguim pujant fins a trobar una zona de bancals que ens acosta a les Balmes de l’Espluga. Quan hi arribem podem observar que aquest conjunt està format per dues balmes obrades i el mur de contenció que hi passa pel davant. balmes de l'espluga i turóLa balma que queda més a la dreta és de petites proporcions i segurament deuria servir com a construcció auxiliar. La segona presenta detalls interessants ja que hi podem apreciar fragments d'”opus spicatum” que datarien la construcció a l’època alt-medieval (S. IX).

La balma permet poder-hi fer nit a dins i esta en un estat de conservació bastant bo. balmes de l'esplugaSi seguíssim el camí de l’esquerra arribem a una zona oberta en el que a la nostra dreta podríem veure la bassa de l’Espluga i un bon exemplar de roure al seu costat. A mà esquerra surt un camí que baixa, tot saltant antics marges de conreu, fins a l’Avenc de l’Espluga.vista des del cami de les balmes de l'espluga

Però nosaltres seguim per la dreta tot passant pel costat de la Balma més petita i poc desprès trobem un coll on a ma esquerra trobem un camí que puja fins a d’alt del Turó de l’Espluga. Nosaltres no pugem i seguim endavant per aquest camí força ample fins que trobem un trencall amb un camí ample al davant i un trencall marcat amb padrons a la dreta i que és el que agafem en pujada. Més endavant trobem uns nova bifurcació que agafem de nou a mà dreta i en pujada. punta castellots de tancaAquest camí ens portarà al coll on havíem agafat abans el camí que ens havia portat al Mas de l’Espluga. Aquí agafem el camí que queda més a l’esquerra i que finalment ens porta a una bifurcació on a la dreta trobem el camí que havíem fet a l’anada i que ens portaria al camí de la Pola. balma de la porquerisaNosaltres agafem el camí de l’esquerra que puja fins a l’extrem dels Castellots de Tanca i pel Quarto de Reixa. Passada aquests zona de rocams ens endinsem al bosc d’alzines i aquí ens hem fixar en el moment en que el camí giragonsa a la dreta per tal d’agafar el camí que ens queda més a la dreta i que ens porta primer a passar per sota de El General i desprès per sota de la font de la Pola. ruta mas de l'esplugaDes d’aquest punt refem exactament el camí que havíem fet al principi de l’excursió fins arribar a l’aparcament de l’Alzina del Salari on havíem deixat el nostre vehicle.

Older Posts »

Categorías