Posteado por: SRC | 10 septiembre, 2010

El Teix de l’Obac

Un dels sectors de la serra de l’Obac, que pertany al municipi de Vacarisses, menys coneguts pels excursionistes habituals és la denominada “Carena del Teix”. La denominació prové de molt antic i es deu a que aquesta zona hi havia un bon nombre de teixos.

El teix és un arbre llegendari que de ben antic ja va estar objecte d’adoració per part dels Celtes i dels druides de la civilització romana i encara que per les seves característiques no es sol presentar en forma de bosc, en l’antiguitat era ben present en moltes de les serralades de la península ibèrica. En molts pobles, especialment del nord d’Espanya, la seva longevitat era motiu de devoció i se’l considerava sagrat en moltes antigues civilitzacions. Es plantaven també en els cementiris, o prop de les esglésies, com a símbol de la lluita contra la mort, degut a la seva longevitat quasi eterna.

Amb els anys el teix ha entrat en recessió a tot Europa, inclòs a les illes britàniques que és on més concentració n’hi havia. En la nostra comarca el problema ha estat molt més greu, fins al punt de que en l’actualitat només en queda un de viu en estat natural. L’exemplar a més no està sa i la seva malaltia queda ben patent en el tronc, en el que podem observar ben clarament el forat interior que la deixat mig buit; encara que sortosament la part de les fulles sembla ben verda.

Aquest teix és de difícil localització i el seu accés no està marcat el que el fa complicat de trobar. L’arbre té una altura de poc menys de 20 metres i un perímetre d’entre 100 i 160 centímetres i no es coneix quina és la seva edat real, tot i que es calcula que segurament pot passar dels 1.000 anys.

S’accedeix a la carena del teix des del trencall que queda davant de l’accés a la casa nova de l’Obac i que està marcat com a “camí de la pineda de l’urbanització dels caus”. Si us hi fixeu veureu un petit anunci que diu “Bar el Teix”. La carretera està asfaltada i desprès d’un parell de corbes trobarem a mà dreta un rètol que diu “Carena del Teix”.

Deixem el cotxe i seguim a peu per una pista sense asfaltar resseguint les cases de l’urbanització que ara ens quedarà a la nostra esquerra. La vista de l’Obac que ens queda a la dreta és molt bonica i el camí es força planer amb una lleugera baixada. Al final de la pista el camí segueix passant prop de les cases de l’urbanització, però ara és molt més estret.

Cal que seguim el camí fins que arribem a la darrera casa de l’urbanització. Al costat de la casa podrem observar un banc de fusta situat de manera què des d’ell podrem gaudir d’una excel·lent vista de l’Obac, el Castell de Bocs, el Paller de tot l’any i la serralada de Montserrat. En aquest punt, obert de vegetació, veurem davant nostre una cinglera i si poguéssim baixar-hi ens trobaríem el teix ja que està situat just a sota mateix. El problema és que l’accés per aquest lloc és impossible.

El que haurem de fer dons és continuar endavant per la carena, ara però sense camí i desviant-nos poc a poc cap a la nostra dreta, tot descrivint una mena d’arc; de manera que poc a poc tornem enrera, ja que el que volem és anar a parar just a sota de la citada cinglera. Si ens hi fixem, quan ja estiguem una mica més avall i hàgim tornat enrera, és possible que veiem algunes fites marcades amb pedres. Si és així seguim-les, ja que ens portaran per un petit xaragall cap a una zona humida sota la cinglera. No cal cercar l’arbre ja que fins que no estiguem just al seu costat no el veurem. L’arbre queda amagat dins d’una canal i en el darrer tram de camí cal anar en compte de no relliscar, ja que presenta una marcada inclinació.

En total es tarden aproximadament uns 30 minuts, des del cotxe fins l’arbre, i desprès podem finalitzar la sortida fent un esmorzar o un dinar al “bar el teix” (el trobarem seguint pel carrer asfaltat on havíem deixat el cotxe, uns 500 metres més endavant just al costat d’una plaça a mà dreta). Es tracta d’un senzill restaurant on podrem degustar una bona oferta de carns i verdures a la brasa a uns preus molt econòmics. Una altra alternativa és anar a “La Pastora”, al costat de la casa nova de l’Obac. A la casa vella hi ha el Centre d’interpretació de la Serra de l’Obac i en el que podrem gaudir d’un interessant audiovisual.


Si ho desitges pots deixar-nos el teu comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Categorías