Posteado por: SRC | 7 mayo, 2011

La descoberta de tots els pins recargolats o cargolats

Deixem el cotxe al aparcament de l’alzina del sal.lari i pugem per la part cimentada fins que trobem a la banda dreta un trencall ample que impedeix passar els cotxes amb un cadenat. El camí és força ampla i fa una lleugera pujada, tot i que aviat es tornarà planer. A la nostra dreta ens acompanyarà el Morral del Llop.

El primer trencall que trobarem a mà esquerra no l’agafem i el segon tampoc. Aquí trobarem a mà dreta un nou trencall que ve de l’aparcament. Nosaltres seguim rectes i agafem el camí que baixa cap a la riera que travessem i seguidament s’enfila fent-se més estret. Trobarem un corriol a la dreta que no agafarem i davant nostre el camí es tornarà a fer més ample i pujarà mentre al fons si ens hi fixem bé veurem una roca foradada. Quan el camí es torni més planer trobarem un corriol a mà esquerra que agafarem (si haguéssim seguit rectes hauríem anat a la Font dels Traginers que visitarem de baixada). El camí és bastant pedregós i passa per un frondós bosc d’alzines. Aneu en compte perquè en època de pluges hi baixa aigua i el fa força relliscós. No agafem cap trencall i seguim endavant pujant tot l’estona fins que sortim a la solana. Aquí el camí puja fort fins arribar a un camí que sembla empedrat,  anomenat els Graons de Mura, i que el seguirem cap amunt fins que en una corba trobarem una mena de bassa. Aquí ens desviarem per unes roques que queden a la nostra dreta i que cal pujar per seguir un camí molt estret que de seguida ens porta a la balma obrada anomenada “cova dels Traginers”. Seguim pel costat de la balma i enfilant-nos pel mig d’un bosquet arribarem de nou al camí que havíem deixat. Seguim pujant fins que arribem al Coll de Boix que travessem i seguim pel camí que queda just al davant i que baixant travessa una pista força ampla i segueix en lleugera baixada pel mig d’un alzinar.

Arribem a una primera solana on gaudim d’una bona vista de Montserrat. Ara el camí inicia una forta baixada per mig d’un bosc d’alzines. Trobarem un trencall a mà esquerra que no agafarem i aviat planejarem, primer per una zona rocosa i desprès per una zona d’estepes mentre admirem davant nostre el Turó del Malpàs. Ara entrarem en un bosc d’alzines on trobarem un parell de trencalls a mà dreta que porten a la font dels Venedors (un d’aquest l’agafarem desprès com a camí de tornada).

El camí va seguint entre solanes i bosquets fins que trobem un doble trencall que cal seguir per la part que queda a la nostra esquerra i que fa baixada. El camí segueix com abans fins que arribem a una gran esplanada anomenada l’era dels Enrics i des d’on la vista del Turó del Malpàs és perfecte. En aquest lloc i acostuma a bufar un fort vent i si és així no us hi atureu gaire. Nosaltres agafarem el camí de la dreta, que travessa tota l’era i que ens durà a un trencall on de nou agafarem el de la dreta com si anéssim carenejant. El camí arribarà a una zona de solana ampla i desprès a un petit bosc. Just al sortir d’ell veurem a la nostra dreta el primer pi recargolat, anomenat “el cuc” o “arrosegat“.

El camí desprès s’endinsa en un bosc i poc més endavant ja veurem l’espectacular segòn pi cargolat, l’anomenat anaconda” o “les espirals” i que per desgracia podrem comprovar que ja és ben mort, tot i no haver perdut gens de la seva espectacularitat. Ara seguirem baixant pel camí que queda a la nostra esquerra fins que de nou arribem a una solana. Aquí cal baixar pel caminet que queda a la nostra dreta i davant nostre veure el tercer pi recargolat, l’anomenat “cua de porc” (si haguéssim agafat el camí de l’esquerra hauríem vist un pi menys espectacular però que sembla arrossegar-se per terra).

Ara el camí baixarà bastant i passarà per una mena de canal fins que el mateix camí passa pel damunt del quart pi recargolat, anomenat “l’espiral”. Seguim baixant pel camí i arribem a una zona de pins caiguts. Just a la nostra esquerra trobarem el cinquè pi recargolat, anomenat “la cadireta” i que algú ha intentat protegir amb unes pedres que li fan de suport. Si seguim una mica més endavant i ens hi fixem bé veurem un petit pi recargolat a mà esquerra que encara està a mig formar “el menut. Si seguíssim aquest camí arribaríem al Puig Andreu, però nosaltres aquí tornarem enrera seguint els passos que hem fet fins ara.

Tornem enrera just fins aquells trencalls que abans hem comentat que duien a la Font dels Venedors. Desprès d’una zona boscosa al sortir a la solana si ens hi fixem ja veurem al fons la balma obrada que hi ha al costat de la font. El camí passa primer per un bosc d’alzines i desprès de travessar un xaragall s’endinsa en un bosc molt feréstec que fa una mica d’impressió. Un cop travessat arribem a un rocam i veurem la balma dels venedors a la nostra dreta. La font és de bassa i podem omplir la cantimplora si tenim set. En ocasions és fàcil trobar-hi alguna salamandra.

Ara agafarem el camí que segueix pel costat de la part obrada, tot i que si ens hi fixem també hi ha una caminet que puja pel costat de la balma i que fa drecera, però que nosaltres deixarem per una altra ocasió. El camí que seguim s’enfilarà més endavant per una canal tot i que no presenta cap dificultat. Quan arribem al final us recomano pujar al turonet que queda a la vostra esquerra ja que la vista és immillorable. Desprès baixem i seguim pel camí, ara planer, que ens durà de seguida al Pla de Serrallonga i enllaçarà amb un camí més ample que si seguíssim per la banda de baixada ens duria al Turó dels Ducs i desprès a Mura. Nosaltres l’agafem de pujada fins que trobem una bifurcació que prendrem a mà dreta (el de l’esquerra ens portaria a la Coma d’en Vila) i que desprès d’una senyal del parc indicant que és el camí de Mura, tot planejant per boscos d’alzines ens durà al camí carener que ve del Coll de Boix i que porta fins a la Coma d’en Vila. Nosaltres el seguim a mà dreta i si us hi fixeu una mica més endavant i també a la dreta hi podreu admirar l’Alzina del Vent un arbre fabulós, dels que ja no n’hi ha gaires.

Seguim el camí fins arribar al Coll de Boix i de nou baixem pel camí dels Graons de Mura que em fet abans de pujada. Anem en compte, desprès de la part que sembla empedrada d’agafar el trencall que trobarem a l’esquerra i que tot baixant ens durà de nou al camí ample que hores abans havíem deixat i que us havia dit que si el seguíem ens duria a la Font dels Traginers.

El camí l’agafem de pujada i tot i que és força ampla aviat es farà estret i iniciarà una pujada. Aviat trobarem un trencall que nosaltres agafarem per la banda esquerra i que serà el que ens dura de seguida a la bonica Font dels Traginers. Aquest és de les poques fons que quasi bé sempre ragen. Desfem el camí de baixada i seguint el que havíem fet al començament de l’excursió arribem de nou al pàrquing on havíem deixat el cotxe, tot admirant davant nostre la silueta de la Mola i el Cavall Bernat.


Responses

  1. La cova dels Llimacs es troba a la banda del Cavall Bernat de la Vall, aquesta balma es denomina balma dels Traginers o cova dels Graons de Mura.
    Pots trobar més informacio a http://www.caudelguille.net

    Salutacions
    Ramon Suades


Si ho desitges pots deixar-nos el teu comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Categorías