Excursió per la Serra de Galliners i el Pujol Blanc

Aclarim que aquesta excursió no és pel Parc Natural però passa per un dels camins importants d’accés al Parc, com és el dels Monjos. Quasi tota la zona que visitarem pertany a Sant Quirze del Vallès.

Comencem l’excursió al barri de can Parellada i més concretament al final del carrer de Líbia que es on deixem el vehicle. Seguim rectes com si continuéssim pel mateix carrer que ara es converteix en pista de terra i sense agafat cap dels trencalls que veurem a dreta i esquerra.

La pista és molt ample i carenera ja que segueix la serra de Galliners i és part del cèlebre camí dels Monjos que va del monestir de Sant Llorenç al de Sant Cugat, sense travessar cap torrent ni riu, tal com explica la seva llegenda. Seguint la pista veurem alguns exemplars de pins molt alts que marquen el poc que a quedar del gran incendi de l’estiu de 1994 que va cremar tota aquesta serralada.

Més endavant trobarem a ma esquerra un camí protegit amb una tanca que és per on tornarem i a la dreta un altre que també ignorem. Seguim i una mica més endavant trobem un trencall a mà dreta que s’endinsa per un bosc. L’agafem i de seguida el camí puja fort però durant poca estona fins a creuar-se amb un de mes ample que agafem a ma esquerra. Més endavant trobem un encreuament que agafem a ma esquerra i superant una pujadeta arribem al mirador del Pujol Blanc amb unes excel·lents vistes de la plana vallesana (en el mapa es marca la pujada per la mateixa pista però aquesta variant és més bonica).

Baixem del pujol i tornem a la pista del camí dels Monjos i el seguim sense fer cas a cap trencall. Al final el camí fa una forta giragonsa a mà dreta i baixa cap a la zona de can Barata de Rubí però just en aquest punt de la giragonsa cal agafar un camí més estret que segueix recte la direcció per on veníem i que baixa amb un dens bosc de pins molt primets a la banda esquerra.

El camí arriba fins a l’entrada de can Barnola i just en aquest punt surt un petit caminet planer a la nostra esquerra que s’endinsa en una zona de bosc molt bonica. Quan el camí faci un gir a la dreta trobarem un trencall i cal seguir el camí que queda més a la dreta i que baixa una mica.

El camí no es perdedor i només cal vigilar en les zones amb més baixada perquè hi ha algun esvoranc causat per les pluges. Més endavant trobarem de nou un trencall a l’esquerra que no cal agafar just on el camí gira fort a la dreta. Seguim baixant per una zona que es coneguda com a can Viver fins que de nou trobem un trencall amb 2 opcions. Aquí cal agafar el camí de l’esquerra. Aquest caminet travessa un petit torrent normalment sec i arriba a una pista més ample que agafem a mà dreta i de baixada. No agafem cap trencall fins que arribem a un encreuament amb diversos camins i en aquest punt cal estar atents i agafar el trencall que ens quedi més a la dreta que és el camí de la font dels caçadors.

Més endavant arribarem de nou a un encreuament senyalitzat. Nosaltres hem d’agafar el camí de més a la dreta i que diu que és el de can Bigorra. Però a molts poques passes cal desviar-nos per un caminet que trobarem a l’esquerra i que és més estret i passa per una zona de bosc de ribera. El seguim i arribem a un camp de cultiu que voregem per la seva esquerra.

Al final enllacem amb un camí més ample que seguim a mà esquerra i ens fixem també a l’esquerra amb un bonic exemplar de xiprer anomenat de can Poncic que és el nom d’una masia propera i a la pertany tota aquesta zona.

Seguim el camí fins que arribem a un encreuament i aquí agafem el trencall que queda més a l’esquerra i als pocs metres girem per una pista més ample a mà dreta. De seguida arribem a un petit pont que travessa el torrent de la Betzuca, que pot portar o no aigua depenent de l’època de l’any.

Desprès tornem enrere per la mateixa pista, que porta el nom del camí de la font dels caçadors, però ara sense agafar cap trencall. El camí passa pel costat d’un camp que ens queda a l’esquerra i al final del camp arribem a un trencall amb unes indicacions. Aquí ens desviem a mà dreta per l’anomenat camí del Mig. La pista puja bastant i es molt solellada de manera que si la feu a l’estiu vigileu de no agafar un cop de calor.

Cal seguir-la sense agafar cap trencall i ens podem distreure llegint un parell de plafons informatius que hi trobarem. Al final la pujada es fa més suau i finalment arribem a una tanca que ja havíem vist a l’inici de l’excursió, just on enllacem amb el camí dels Monjos.

Ara només caldrà retornar a mà dreta per la pista fins on havíem deixat el vehicle.

L’excursió són uns 7 quilometres amb un desnivell d’uns 150 metres i es pot fer fàcilment amb unes dues hores i mitja si pareu a esmorzar o berenar.

Enllaç a Wikiloc: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/serra-de-galliners-i-pujol-blanc-src2020-51046204